Per damunt de les relacions reals que existeixen entre les persones d'un grup, hi ha determinades situacions en què s'hi veu la punta d'un iceberg profund que encara no s'ha descongelat, malgrat que ho sembli: l'iceberg del sexisme. Aqueixa sensació l'he tinguda en els enterros: dones de la família a una banda de l'església, homes a una altra, i les dones donen les condolències a les dones, els homes li les donen als homes... Tímidament, al final de la cua dels homes, comença a haver un grup de dones que s'hi sumen, i a l'inrevés, però queda com un afegit a aquest "tradicional" ritual... Però hi ha més situacions en què ara comence a tindre aquesta sensació. Els comiats de fadrí/na, els sopars de "chicos", els sopars de "chicas", i comentaris tan habituals com "a ella li toca netejar", "com ell no ha de netejar-ho", "una dona ha de ser dona de sa casa"...
Jo em trobe que no tinc lloc en aquestes tonteries. No sé si serà per ser gai que em repel·leixen aquests costums "ancestrals". Si en aquests moments puntuals encara existeixen aquestos rituals del tot sexistes, superant fins i tot les relacions d'afinitat més properes, vol dir que encara queda molt que treballar per una igualtat tan anomenada, però tan il·lusòria. I aquells que no entrem en els estereotips d'allò que és un xic o una xica com "Déu mana", hauríem de fer veure que el món a avançat més enllà.
Perquè clar... Imagineu que jo em case alguna vegada... I faig un comiat de fadrí... A quin aniríen les meves amigues? O és que per ser gai sóc menys "home" i al meu comiat podrien venir xiques? Brrrr... Perquè clar, se suposa que el meu xic hauria també de convidar als seus amigots al seu comiat... I si se'm mor un fill, a quina cua s'apuntaran les dones que vagen a la cerimònia del seu soterrar? :D
Ah!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada