El tiroteig a Tel Aviv esdevingut a un local d'ambient gai em resulta incomprensible. Bé, la veritat és que incomprensible no és la paraula... Seria una mescla d'absurde, incomprensible i injustificable. La ultraortodoxia jueva: ja ratllava l'absurde absolut amb aquelles manifestacions violentes amb què fa poc protestaven contra l'obertura d'un aparcament de cotxes públic en Jerusalem durant el Sabbat, dia de descans prescriptiu. Però sembla ser que l'espurna de l'odi va més enllà. I il·luminat per tantes i tantes manifestacions d'odi que es fan des d'aquest sector ultra, algú s'ha animat a traduir en un acte pràctic tantes paraules insidioses. Sorprèn?
Sembla ser que la falta de memòria afecta fins i tot aquells que en foren víctimes. Aquests homes marcats amb el seu dia amb l'estrella de David, han oblidat que en els camps de concentració tenien uns veïns que lluïen un triangle rosa i que eren, segons relaten els testimonis, els pitjors tractats i els que ocupaven el pitjor lloc dins l'escala dels camps de concentració nazis. Pel que sembla, aquest oblit ara els empeny a projectar en les persones homosexuals el seu odi, que en res es diferencia del que va ser predicat en Alemanya contra ells mateixos. Com s'explica això? No hauria d'haver servit l'experiència del poble jueu per convidar a la reflexió, la tolerància i a la construcció d'un món, si més no, una mica millor?
Aquests fets demostren que els nazis no eren el problema; ni els Aliats amb els seus bombardeigs; ni els soldats envalentonats d'un i d'altre bàndol impregnats d'un odi tan gran que els empenyia a fer les atrocitats més impensables amb les persones del bàndol contrari. Perquè ara aquest mecanisme de violència i odi impregna els qui fa ben poc eren víctimes. Un fenomen que espanta i que es perpetua generació rere generació en diferents protagonistes.
Des d'ací, la meva solidaritat amb les víctimes del tiroteig i amb els ferits. El desig que els pares d'alguns d'aquests ferits vencen els seus prejudicis i odis i es dignen a visitar els seus fills/es a l'hospital. I el desig que no sols l'assassí quede impune, sinó que tampoc hi queden aquells qui dia a dia prediquen l'odi contra els gais i les lesbianes.
Perquè són molts qui sembren l'odi, i no són justament ells als qui els toca patir la violència que genera..
Tan impensable és un acte com aquest al nostre país?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada