Tinc fam.
Però no em puc fer el sopar, perquè he mirat la programació i no estava previst... Propose per no morir-me de gana que elaborem un projecte sobre els sopars a nivell de claustre per potenciar la formació permanent, i que ens sincronitzem per tal de començar a fer el sopar alhora. Dos quarts de nou estaria bé: a les nou a taula. I si algú es retarda algun dia que avisi i eixe dia no se sopa i ja està. O follem tots o matem a la puta (expressió visceral valenciana, no s'amoïneu que vist el percal amb eixos pares i mares tan wapos ací follarem poc, tot i que "hemos mejorado en cuerpos"). I si la matem seria tot un detall convidar-la a sopar abans... Però clar, aquí ve el problema!
Perquè si els objectius no estan ben especificats no sé si seria millor no sopar mai, ni amb puta ni sense... I si els especifiquem, hauríem d'incloure el tast de nous aliments (endívia, escarola, iuca, llonganissa de pasqua...) Tot plegat, si no hem tastat la llonganissa de pasqua i l'hem de tastar, no sé quin dia seria millor, dimecres o divendres, o dilluns que té la "ll" de llonganissa i així podríem enllaçar-ho amb l'àrea de llengua i potenciar la transversalitat dels coneixements. Tot això hauria de quedar ben clar per no haver-hi confusions, no siga que a ca l'Albert tothom taste la llonganissa de pasqua mentre a ca la Susanna tasten el guacamole i a ca l'Édgar facin sopa andina de fulles de coca. Seria un gran desficaci i es trencaria la línia d'escola.
Aaahhh però!! No havia caigut! Es potencia alguna competència bàsica fent el sopar? Tinc els meus dubtes. Ho hauríem de discutir a les comissions. Pot ser l'assumpte ens portarà tot el curs d'enllestir-ho, però si no acabem desnutrits potser el curs que ve ja puguem fer les menjades amb normalitat, qui sap.
Estic fet un embolic.
Si demà no em veieu és que m'he mort de gana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada