...cuando nos montamos en el tren.

O cuando nos mondamos del tren?

Avui el sempre carinyós personal de Renfe m'ha regalat (oh!!) un meravellós calendari. Aquest pretén ser original, però ratlla en el sarcasme, quasi insult, al viatger. En efecte, s'inspira en frases que la gent sol dir quan viatja... Potser en altres llocs del món aquestes frases siguin habituals, però ho són aquí o bé se'n senten més d'altres?

Quan diu "¿qué estás leyendo?", no hauría de dir "m'ha donat temps a llegir fins i tot les instruccions de l'extintor... i encara no he arribat!"?

Quan diu "¿jugamos a algo?", no hauria d'afegir "o aquí nos moriremos de hastío y aburrimiento"?

Quan diu "voy a dormir un ratito", no hauria de dir "i la sotragada fou tan gran que em vaig despertar tot fotent-me un cop contra el vidre de la finestra i m'han ficat dos punts de sutura"?

Quan diu "¿me acompañas a la cafetería?" no hauría de dir "cinc hores aquí parats sense aire condicionat i damunt ens cobren l'aigua a la cafeteria"?

Quan diu "¿en qué bolsillo habré puesto el billete?" no hauria de dir "¡y encima me piden el billete!"?

Quan diu "¿ya hemos llegado? Qué corto se me ha hecho" no hauria de dir "¿hemos llegado? ¡No me lo creo! ¡Debe ser un sueño!"

Acaba el calendari dient allò de "este viaje hay que repetirlo, ¿nos sacamos ya los billetes?". 

És clar! Quin remei si només tenim la Renfe! Lamento molt el meu desencant, però crec que enguany cap tren dels que he agafat de llarg recorregut ha sigut puntual. Fins a dues hores de retard. I avui que ho ha fet, m'ha deixat en l'estació de Valdrid, a la quinta punyeta, i he hagut de caminar arrossegant la maletota fins l'estació del Nord.

Ja ho tenen bé!