L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

22 d’octubre del 2013

Pur teatre.

Vaga.

Vaga educativa.

Una altra vaga educativa d'un dia.

Déu meu, quantes més n'hi haurà?

La fan quatre bobos i un que es pensa que fan festa.

"No serveix de res, i damunt es queden els meus diners", és la gran excusa.

No puc llevar-los la raó.

Quantes vagues hem fet en els últims dos anys? Què hem aconseguit?

Res. Retallar (encara més) el sou.

Faig vaga.

Sí, sé que no servirà de res.

Sí, sé que em pelaran 100 euros.

Però la faig al marge d'això, per COHERÈNCIA personal.

C O H E R È N C I A.

És una raó que per mi és de pes. Hi ha raons per no fer-la, però pense que estic d'acord en els motius i que, per tant, l'haig de secundar.

Però...

Avorrisc els sindicats que convoquen vaguetes d'un dia davant d'una situació tan greu com la que vivim.

Vaguetes que servixen per fer el paperàs, com a teló, pur teatre.

Vaguetes que amaguen la inoperància i la servitud més flagrant.

Vaguetes que menystenen el sentir general que cal una acció forta, seriosa. Que cal una vaga indefinida AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES.

No com aquesta que hem tingut a Balears, on s'ha demostrat que no saben ni negociar, on després del sacrifici fet, la desconvoquen per "responsabilitat"... Responsabilitat?

Ah, un detall!

Convoquen una manifestació el dia de la vaga.

Convoquen una manifestació el dia de la vaga a les 12:30 h.

Que els vaguistes ens llevarem tard?

Que no hi havia altra hora?

Ah! Que potser volen que s'hi afegisca la gent que no fa vaga i que plega a la una?

Ah! Que potser volen que s'hi afegisca la gent que no fa vaga i que plega a la una, i poder afirmar, amb una superfoto, que la vaga ha estat un èxit quan és una borda mentida?

Quin teatre! Gent que no fa vaga i que va a la manifestació de la vaga. Per mi, vergonyós.

Per això no aniré a la manifestació.

Teatre, pur teatre.

Estic fart de fer el ximple.

Faig vaga, sí, i sé que faig l'imbècil. Però vull, pretenc, ser COHERENT.

Però sé que és pur teatre.

Només teatre.

Quan ens cansem els qui fem vaga per principis, sabent que és pur teatre, qui farà vaga?

La figa sa mare.

Ixa.

És tot.