1714, el Tricentenari i els drets i les llibertats

Sembla ser que els actes de commemoració del Tricentenari del setge de Barcelona i de la fi de la Guerra de Successió per fi s'acaben. I dic per fi perquè, tot i que per mi era una fita important per recordar i crec fermament que cal refrescar la memòria històrica, s'ha caigut en un nivell de distorsió que no m'ha agradat gens.

Lluny de voler escriure una parrafada sobre el què i el com, només anomenaré un dels tòpics més repetits: "al 1714 vam lluitar pels nostres drets i llibertats". A partir d'aquest tòpic, tota la resta. I passa que alguns s'imaginen els habitants de Barcelona del XVIII fent una gran ve baixa als antics camins d'Horta i de Gràcia.

Al 1714 no podem parlar ni de drets ni de llibertats, perquè no hi havia cap estat de dret. No hi havia drets ni llibertats, sinó privilegis. Hi havia una monarquia autoritària, a l'estil anglès, en què el rei governava establint pactes amb els diferents territoris on regnava. Pactes que s'acordaven a les Corts de cada territori tenint en compte uns privilegis atorgats per ell mateix, que es recollien als Furs. Aquest model estava, però, en crisi i en clara decadència, perquè al capdavall feia massa temps que la monarquia feia el que li venia en gana. Un nou model, l'absolutista, volia imposar-se als regnes hispànics de la mà de Felip d'Anjou, hereu legítim de Carles II, mort sense descendència. Catalans, valencians i aragonesos van lluitar, però, per defendre aquests privilegis que l'ús antic els concedia i que havien estat jurats per l'altre pretendent a la corona dels regnes hispànics, Carles d'Àustria. Si aquest senyor haguera acomplert o no aquesta promesa, és inútil discutir-ho: no va passar. Felip d'Anjou els va prometre igualment i ja veieu com vam acabar!

Potser els testimonis parlen de drets i llibertats. Ni ho sé ni m'interessa. Si ho fan, amb tota seguretat no omplin aquestes paraules del mateix significat que els donem nosaltres. Perquè el nostre concepte de dret i de llibertat política és posterior. Naix amb la Revolució Francesa i es desenvolupa al llarg del segle XIX i part del XX. I si parlem d'identitats nacionals, aquestes naixen, tal com les entenem ara, amb el Romanticisme i els estats post-revolucionaris.

Crec que no podem parlar dels fets passats a base de tòpics i distorsions, perquè llavors el que fem és deformar-los per al nostre interès. Fixeu-vos, si no, amb l'arenga que Villarroel fa a les tropes el mateix dia de la caiguda de Barcelona:

«Senyors, fills i germans: avui és el dia en què heu de recordar-vos del

valor i glorioses accions que en tots els temps ha executat la nostra nació.

No digui la malícia o l’enveja que no som dignes de ser catalans i fills

legítims dels nostres grans. Per nosaltres i per la nació espanyola lluitem.

Avui és el dia de morir o vèncer. I no serà la primera vegada que amb glòria

immortal sia poblada de nou aquesta ciutat defensant el seu rei, la fe de la

seva religió i els seus privilegis.»

Crida de Villarroel a les seves tropes l’11 de setembre. Narraciones

históricas de Francesc Castellví (1757) 

Aquest és un fragment del text dels panells que es troben als diferents escenaris de la batalla final a Barcelona. Ens hi agrada? Potser no, potser sí. Però el que deixa clar aquest testimoni és que els nostres avantpassats no pensaven amb els nostres esquemes de pensament. En tenien uns de propis i cal estudiar per entendre bé les seves motivacions, que no són ni podran ser mai les nostres.

Abans de plegar, però, m'agradaria anomenar l'únic que he gaudit d'aquest Tricentenari: les exposicions al voltant de la figura de Viladomat. He visitat les exposicions de Lleida, Girona i Barcelona i puc ben dir que podem situar-lo dins dels grans pintors de tots els temps.

Aparició d'un àngel a Sant Francesc, que li mostra la puresa del sacerdoci.
Procedent del claustre del desaparegut convent de Sant Francesc de Barcelona.

Visitació.

Cicle de els estacions: Primavera, Estiu i Tardor. 

Natura morta.

Dolorosa. Aquest quadre, en directe, impacta molt!

Jesús entre els doctors. Fragment. 

Sant Andreu

Còpia d'un davallament de Rubens.