Màgia tardorenca

Per a bé o per a desgràcia, no vaig caure en un clot "màgic" ni em vaig desnucar, com "advertien" alguns "bons" amics... Però el ben cert (bromes a banda) és que diumenge vaig sentir que el món era màgic tot ell, fins i tot sense el clot on m'havia de trencar lo coll: no deixava de quedar-me bocabadat com un xiquet en contemplar l'espectacle del bosc tardorenc. Feia ja un bon grapat d'anys que no em passejava per fagedes i rouredes durant aquesta època de l'any, i em preguntava com és que no ho havia tingut en compte... Enguany ja en van dos!

I és que diumenge acabí ascendint al cim de Bellmunt. Debatia si anar-me'n cap a les terres de Lleida a veure el monestir de Bellpuig i d'altres indrets o quedar-me mandrejant al sofà; però en buscar Bellpuig al Google van aparèixer hipervincles relacionats amb Bellmunt i poguí així descobrir aquesta fantàstica ruta: Vidrà-Pont del Molí-Salt del Molí-Tosca dels Degollats-Coll "Hi Era de Massa"-Bellmunt-Vidrà. Tota ella transcorre entre boscos i paratges d'especial bellesa, i més ara a la tardor, on colors i textures sorprenen a cada passa que u fa. És fàcil orientar-s'hi i no gens complicada tècnicament. Això sí: si ha plogut, les roques esvaren moltíssim i cal anar equipat amb pals per no matar-s'hi. No siga cosa que s'acabe dins del clot "màgic"...

El que hauria estat un cap de setmana ensopit, es convertí en una eixida gratificant i, la nit abans, en una agradable conversa. Gràcies per tot plegat!

SANTUARI DE LA GLEVA

Llum matinal tardorenca sobre el santuari

Retaule major: reproducció de l'original de Pau Costa

Talla romànica de la Mare de Déu, trobada per un
llaurador sota una gleva de terra (segons la llegenda).

Ja feia uns quants mesos que no voltava per Osona: pel maig vaig visitar alguns indrets verdaguerians. La Gleva, on Verdaguer va estar reclòs dos anys després de la polèmica dels exorcismes, va quedar pendent. No era intenció de parar-hi, però passant per Les Masies de Voltregà viu el senyal que hi menava i vaig decidir de fer un alto. Fou una bona decisió.

Els voltants del santuari són un indret tranquil i bonic. A dintre trobem una fidel reproducció del retaule barroc de Pau Sunyer, així com de la imatge romànica de la Mare de Déu de la Gleva, ambdós destruïts durant l'assalt al santuari durant la Guerra Civil i reconstruïts pocs anys després. La Mare de Déu de la Gleva entra dins de la tradició de les Mare de Déus trobades amb festa el 8 de setembre.

LA RUTA

De les fagedes espeses a les rouredes, i de nou a la fageda; salts d'aigua, un pont romànic, poblets encantadors... I al capdamunt, una talaia amb vistes des de Montserrat fins al Pirineu, amb un santuari i un restaurant. Crec que no és pot demanar més per a un dia de tardor.

Vidrà

Vidrà

Cementeri

Masia del Cavaller, Vidrà

Estable del s. XVIII

Rumb al pont romànic sobre el riu Ges

Pont romànic sobre el riu Ges

Jo

Salt del Molí

Salt del Molí de Salgueda

Cap a la Tosca dels Degollats entre fagedes

Tosca dels Degollats

Cap al coll d'Hi Era de Massa: la roureda... i de nou, la fageda

No les col·loquí jo!

Cim i santuari de Bellmunt (1.243 m)

Santuari al cim del Bellmunt

Montserrat

Collada de Tosses

Puigmal d'Err i Vall de Núria

Pedraforca

Turó de l'Home

Plana de Vic

Serra de Bellmunt cap a l'est, divisòria d'aigües entre el Ter i el Fluvià

Tornant cap a Vidrà i rumb cap al Lluçanès

Masia vora la carretera de Santa Maria de Besora

Santa Maria de Besora

MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ

Lluçanès

Per acabar el dia, m'endinsí al Lluçanès, la comarca oblidada entre Osona i el Berguedà. Un camí de cabres, un paisatge inigualable i, enmig de la comarca, el monestir de Santa Maria de Lluçà, un dels conjunts romànics més interessants del Principat.

En efecte, malgrat que del recinte original es conserve poca cosa, hi romanen a Lluçà part de les pintures murals originals, que després de ser traslladades al Prado i que el MNAC plantegés la possibilitat d'endur-se-les, tornaren al monestir. També hi ha un claustre romànic gairebé complet, bell com pocs, i una interessant col·lecció d'orfebreria, que conté peces de totes les èpoques. 

Les pintures són un curiós exemple de transició del romànic al gòtic: les formes del romànic amb l'expressivitat pròpia ja del gòtic. A Lluçà hi ha la imatge pictòrica més antiga de Sant Jordi que es conserva a Catalunya; també podem contemplar un pantocràtor i escenes de la vida de Crist i de Sant Agustí. El frontal d'altar, la imatge de la Mare de Déu i la creu de l'altar es conserven, però, al Museu Episcopal de Vic.

Sant Agustí

Sant Jordi matant el drac: imatge del sant llegendari més antiga de Catalunya

Curiós detall de la Visitació, on les dues figures comparteixen ull.
La idea la veiem repetida segles després a l'art contemporani.

Bèsties: la de baix sembla un nautilus gegant!