Les coses importants

Hi ha coses més importants. Hi ha coses més importants que no pas el futur del monument franquista commemoratiu de la batalla de l'Ebre de Tortosa. Sempre hi ha coses més importants que qualsevol altra... Però és això motiu per deixar de fer les coses que no ocupen un lloc primordial en el suposat rànquing d'importància de les coses? Quina fal·làcia, mare!

Al tortosí/na "x" no li molesta el monument i veu absurd el debat. Ara, li costa caure en el compte que a la tortosina "y", el marit i el fill de la qual foren afusellats pel règim franquista en acabant la guerra, encara se li remenen els seus budells quan passa vora el riu i encara veu, dempeus, el monument dels vencedors, dels qui exalten les gestes, la barbàrie i la ideologia per la qual van ser comesos actes monstruosos contra els seus, que només van cometre el crim de ser mestres, d'afiliar-se a un sindicat o a un partit polític d'esquerres. Se li remenen els budells i encara sent una tristesa infinita.No intente treure foc als crims del bàndol republicà, però aquests ja van ser castigats de forma deguda i sanguinària, i les seues víctimes exalçades. Només trobe la necessitat de fer pal·lés que el monument mostra al tortosí/na "y"  que viu una gran mentida, que la democràcia i els aires de llibertat que diuen que vivim són una gran fal·làcia: el monument encara s'alça de forma insultant i descarada, descaradament insultant. Li ho mostra a ell/a, i també a nosaltres. Però hi ha coses més importants!

Hi ha coses més importants. Més importants que fins i tot la dignitat, la reparació, la justícia. I és el que ens fa veure que estem entrant de ple en uns temps foscos. Molt foscos. 

El que més em remena els budells a mi és que el tortosí/na "x" segurament considera "l'empatia" un valor a l'alça del segle XXI. Aquest estiu se n'encarregarà de remarcar-ne la importància al curset pedagògic que pertoque. De l'empatia, la felicitat, la solidaritat i la necessitat de col·laborar  els uns amb els altres. I una merda! Els ancians que van viure la repressió i que han de passar per vora riu, encara senten calfreds en veure el monument que insulta la memòria dels seus morts. I mentre això passe, vivim una gran mentida.

Això sí, hem de ser empàtics i feliços. I a qui se li remenen els budells per la injustícia, que se'n vaja a pastar fang: que no ens talle el bon rotllo!