Jo no tinc fills, i segurament mai no els tindré. Però sóc fill i nét, i he llegit un bon grapat de llibres on es parla de pares, mares, fills i filles. Sé que hi ha casos i casos, però... Hi ha alguna cosa amb un grau d'incondicional major que l'amor que professa algú per la seua progènie? Vull dir... Posem per cas que un matrimoni haja dipositat les il·lusions en què son fill o filla estudie una bona carrera, trobe un bon treball i porte una vida «com cal». Deixaran d'estimar-lo si no estudia? Deixaran d'estimar-lo i acollir-lo si se'n va a voltar pel món i es converteix en un hippie sense sostre? Deixaran d'estimar-lo i acollir-lo si no estudia i malviu amb treballs de pena? I en lloc d'una vida «com cal» es dedica a fer el que li isca dels collons... Deixaran d'estimar-lo i acollir-lo?
Després de veure aquest vídeo deplorable, el menys que podem pensar és que Déu queda molt mal parat. Perquè qui no actua com Ell suposadament vol, és exclòs i apartat: Déu esdevé més cruel, sàdic i rancuniós que qualsevol pare o qualsevol mare des de la seua humanitat. Per això, aquells que es proclamen els seus seguidors l'única cosa que fan és blasfemar-lo i insultar-lo, recorrent a l'amenaça per imposar una moral que, en el millor des casos, es basa en versicles descontextualitzats d'un text escrit fa dos o tres mil anys en un context que ni tan sols coneixen. Lamentable.
Aquestes doctrines no només insulten la llibertat, la pluralitat i la diversitat, sinó que insulten la idea mateixa de Déu. Perquè si qualsevol persona pot esdevenir millor que no pas ens pinten aquest suposat «Déu», potser caldria que ens plantejàrem seriosament matar-lo definitivament i no quedar-nos tan sols en la proclamació nietzschiana que ens anuncia que Déu ha mort.
Creure's amb la paraula divina a la boca és un acte de supèrbia infinita, de fanatisme i d'intolerància com pocs. Que callen ja i vagen al psiquiatra! Ho diu Pantunflo, 15, versículo 56.
Los que oyen y escuchan voces procedentes del cielo están locos de atar. Si Dios te habla, tómate la pastilla. Amén.
Perquè el més greu de tot és que aquesta supèrbia porta la discòrdia entre molts pares i mares i uns fills que suposadament s'aparten del que Déu «diu» o deixa de dir: de vegades el fanatisme i el fonamentalisme arriben a ser tan grans, que la humanitat desapareix.
Per això, repetisc, cal matar a Déu. O, almenys, deixar de blasfemar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada