Dos alumnes han començat el dia agredint-se com a bèsties famolenques al carrer.
Han estat capaços de simular que feien les paus.
Han fet com a què jugaven junts.
Quan s'ha acabat el matí, han esperat que jo marxara de l'aula.
Llavors han tornat a traure la ràbia que tenien dins i el desig de venjança. No comptaven amb que m'hagués oblidat quelcom i jo poguera tornar a l'aula.
Als qui ens diuen que hem d'ensenyar a gestionar les emocions ja se'n podrien anar a la merda. Perquè si aquests energúmens han estat capaços de ser tan falsos, és evident que en saben bona cosa del tema.
Això de la bondat i dels valors de cadascú ja és un altre tema. Bondat innata? Bonisme il·lús. Diré més: aquesta actitud està alimentada, segons confessen els propis xiquets violents, per llurs famílies.
Però prenguem-nos-ho amb il·lusió... Empatia! Sinergies positives! La [censored].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada