Museus

Càstor, domador de cavalls, procedent de Noheda

Què és el que fa sentir bé a un museu? Com podem definir un museu «ideal»? Dona sentit al museu exclusivament el valor que se li atorga a les peces exposades?

Haig de dir que hi ha una optativa al grau d'Història que curse que versa sobre la museologia i els espais expositius. A més de tenir mala fama per com s'hi exerceix la docència, fins ara no m'havia cridat gaire l'atenció. Ara bé, al final de la meua visita a la Col·lecció Roberto Polo de Conca vaig trobar exposat el llibre Manual de museografía. Cómo proyectar museos del siglo XXI sin renunciar a la emoción que nos transmiten los del XIX, mediante una reinvención de aquellos espacios que nacieron como templos de las musas. I vaig caure en el compte que, en el meu deambular pels museus de Conca, m'havia topat amb sensacions ben diferents als diferents espais... 

La sensació més desagradable me la vaig emportar a la Fundació Antonio Pérez: em va semblar un magatzem d'obres amb un recorregut laberíntic, sense cap mena de relat. En teoria havies de seguir les fletxes, però anaves apareixent una vegada i una altra a un mateix punt: no existia cap plànol ni cap mena d'explicació a l'inici de cada sala que pogués orientar-te sobre allò exposat. Malgrat tot, vaig topar amb l'obra de Calo Carratalà, que he anomenat al post anterior, o la d'Alfredo Castañeda, que em va agradar força. Ací i allà algunes obres en cridaren l'atenció, però la sensació predominant era la de desorientació, excés d'estímuls i caos.

En contrast, en el Museu d'Art Abstracte, situat a les Cases Penjades, l'experiència havia superat les expectatives: no només el recorregut era clar, sinó que la quantitat d'obres era assumible i, a més a més, podies anar construint-hi un relat. Però més enllà d'això, l'espai i les obres s'havien fusionat de forma sublim, de manera que l'art abstracte i els elements medievals i renaixentistes de l'edifici s'havien integrat formant una amalgama interessantíssima. Malgrat aquesta amalgama, l'espai expositiu resta sense cap tipus de distorsió: ni estucats a les parets, ni extintors a la vista, ni elements propis d'usos anteriors, etc.

La visita a la Col·lecció Roberto Polo em va transmetre una sensació similar a la del Museu d'Art Abstracte. En canvi, el Museu de Conca em va entusiasmar  per algunes peces que vaig anar trobant-hi, si bé em va resultar una exposició amb una informació excessiva, un excés de peces i un relat descompensat: mentre els àmbits de la prehistòria i l'edat antiga ocupen vàries sales, només existeixen tres per a la resta de períodes històrics. Pel que fa al Museu Diocesà, aquest només cobra valor per algunes obres que s'exposen: dues obres de El Greco i una icona-reliquiari del s. XIV procedent de la Capadòcia que deixa esmaperdut; també l'antic calvari romànic de la catedral i un retaule gòtic procedent de Santa Cruz de Moya, obra d'un mestre valencià desconegut.

Així doncs, crec que cursaré l'assignatura. Ara bé, abans de fer-ho puc fer-me una idea de què demane a un museu que visite:

• Un espai expositiu interessant arquitectònicament que dialogue amb els objectes exposats.
• Mesura en la quantitat de peces exposades: no m'agrada haver de fer-ne jo la selecció!
• Un relat clar, interessant, assequible i concís.
• Absència d'elements distorsionadors.
• Un recorregut senyalitzat, amb les indicacions pertinents sense haver de recórrer a una audioguia.

Crec que això ho he trobat en pocs museus. A grans trets, puc recordar les sensacions positives al Museu de Teruel, al MUSAC o al Museu de l'Evolució Humana de Burgos. 

Val a dir que hem de fer algunes excepcions. En primer lloc, els grans museus: evidentment, no estan pensats per ser visitats en un dia. És clar, que això depén d'una combinació entre l'interès que a hom li puguen suscitar i l'aguant físic i psíquic que es tinga. A mi, personalment, l'interès em fa vèncer el cansament, i no deixe de ser una esponja durant hores i hores! Malgrat tot, no fou capaç de visitar la col·lecció sencera del Louvre, però sí la del Prado, la National Gallery de Londres o els Uffici, entre d'altres.

En segon lloc, cal excloure d'aquests criteris les catedrals: crec que les podem considerar museus vius que expandeixen els seus tentacles de diferents maneres, tant sincrònica, cap als diferents espais de la ciutat que es relacionen amb els seus constructors, mecenes i procedència dels fons (activitats econòmiques, religiositat, etc.) com diacrònica, ja que els temples catedralicis són com una acumulació d'estrats «arqueològics» en què hom pot indagar i veure plasmades les diferents vicissituds històriques de la ciutat que les guarda: des dels moments d'esplendor, influències artístiques, personatges rellevants, inquietuds, pestes, malalties, persecucions religioses... Només cal saber llegir bé les pedres i els missatges continguts en els diferents tresors artístics. Són immensos, no es guarda cap mena de mesura: però no podia ser d'altra manera, ja que és un museu que sol tenir més de cinc segles com a mínim! Al capdavall, hi ha existit en tota catedral una selecció: en efecte, els objectes de culte en desús han anat essent traslladats al museu diocesà o bé s'han vist engolits pel temps i la desídia.

És per això que puc dir que el «museu» de Conca que més vaig gojar fou la pròpia catedral: per la seua fàbrica primitiva, que la posa en relació amb el primer gòtic francés de Saint-Denis i Normandia, com pels seus tresors artístics i els seus projectes de futur, ja que la façana, reconstruïda al finals del s. XIX i inspirada en la catedral de Reims, encara resta inconclusa.

CATEDRAL DE CONCA

Sant Julià, patró de la ciutat, presideix la façana

Inacabada: manquen les dues torres
que l'haurien de flanquejar

Façana meridional

Cor i orgues monumentals

Es poden observar les voltes sexpartides

Cúpula de la capella de la Verge del Sagrari

Doble deambulatori, similar al de Toledo

Volta de la sagristia major

Volta mudèjar de l'aula capitular

Capella del transparent

El sostre mudèjar de la capella Fonda enamora!

Volta renaixentista de la capella Muñoz

Arc de Jamete, magnífica obra
del renaixement peninsular

Les vidrieres, abstractes i contemporànies,
dialoguen amb l'art del passat

Capella major

Vista de la nau des del trifori

Portada de la capella dels Apòstols

Volta del creuer

Cor

Detall dels orgues

Retaule de Sant Fabià i Sant Sebastià

Nau lateral meridional

Àngels músics a la capella del Sagrari

Interior del capítol

Transparent

Retaule d'estil gòtic flamenc a la
capella del Socors

Yáñez de la Almedina decorà la capella dels Cavallers.
El vull!

Cariàtides i decoració escultòrica
de la façana de la capella dels Muñoz

Claustre, plujós

Retaule de Sant Mateu i Sant Llorenç, obra
de Martín Gómez el Viejo, deixeble
de Yáñez de la Almedina

Trifori: segueix el model normand, en què el trifori
es fusiona amb el claristori

Volta de la capella dels Apòstols

MUSEU CATEDRALICI

Campana de la parròquia de Moya (1506): inscripcions
en lletra gòtica. És la campana més antiga de la diòcesi.

Mare de Déu romànica

Obra de Martín Gómez el Vell, s. XVI,
deixeble de Yáñez de la Almedina

El museu també conté moltes obres
de Joan de Borgonya, com aquest
Somni de Sant Josep, procedent del convent
de Carboneras de Guadazaón

Icona-reliquiari del s. XIV, estil bizantí, amb
pedreria i relíquies d'una bona caterva de sants.

Transfiguració de El Greco

Retaule de Santa Cruz de Moya: gòtic velncià

Calvari, segons es diu, donat
per Leonor de Plantagenet

MUSEO DE CUENCA

Moltó: peça ritual de l'edat del bronze (s. VI-VII aC)
Procedent de Reíllo.

Tresoret de Valèria (època hel·lenística i romana)

Cap de silè, Segòbriga, s. I

Restes monumentals del jaciment de Segòbriga

Insignia imperial, s. I dC

Aquest capitell d'estil califal ens parla de la riquesa
que degué tenir l'alcàsser d'Al-qunqa

MUSEO DE ARTE ABSTRACTO

Cancel·la gòtica: arreu de l'edifici hi ha vestigis
dels seus usos anteriors perfectament integrades
a l'espai expositiu.

Encuentro II, G. Rueda

Mundo interior, F. Torner

Mural d'estil gòtic lineal

Sostre mudèjar i elements heràldics
de l'antiga capella

FUNDACIÓN ANTONIO PÉREZ

Parallamps, N. Longobardi

Caminante, Rubén Fuentes
(sóc jo?)

Obres d'Alfredo Castañeda: interessantíssim!

Escultura màgica Nkonde de
l'ètnia iombe (Congo)

Calo Carratalà

Exposició dedicada al pintor valencià

COLECCIÓN ROBERTO POLO

Església de la Santa Creu (s. XVI),
seu de la col·lecció a Conca

Delacroix

Sant Francesc, de Granié

Degàs

Viatge a París dels antics déus, 
de Rops

Crist portant la creu (Joostens)

S/t, de Wauer

Retrat de Jane Burden Morris, de Rosetti

Obres inquietants de Faucon

Picasso

Home caient, de Tova

Més quadre taronja, de Beckmann

S/t, Stoeltie

Part del díptic Cercle, de Moszowski

El museu ideal