Ja ha passat. Uns dies en què crec que hem desconnectat totalment de tots els nostres lligams. L'única cosa en què pensar: quant caminar el sendemà? 25, 20, 30 km? Quant aguantaríem carregats amb les motxillotes? Plouria, faria sol?El camí és fantàstic. Ple de contrastos i gent nova, paisatges nous, natura, ruralitat, vaques, art i urbanisme lleig i cascs històrics impressionants. I la plaça de l'Obradoiro, meta última, que ens acollí amb una aparent passivitat. Ah! I el menjar! Com es menja a Galícia, i què barat! I els companys del camí: arreu gent disposada a parlar, a compartir experiències i a riure dels mals del caminant.
Crec també que els moments de silenci del camí ensenyen moltes coses. No us les vaig a contar, són coses de cadascú, hehe. Hem acabat desfets, sobretot els nostres peus, però malgrat això, ja estem pensant en quina ruta fer l'any vinent. I aquesta meta vital: fer-lo des d'Algemesí. Un poble que, malgrat ser una caqueta al costat del Xúquer, ara té per a nosaltres un nou encant pel fet d'estar farcit dels símbols del Camí de Sant Jaume.
Ànim caminant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada