Bé, fa uns dies tot eren neguits pel començament del curs, i ara que ja he vist el terreny, comencen a convertir-se en metes, seguretats i visió pràctica. I per això ja vaig a deixar la part de l'equipatge que no em cal per a res: l'estoreta i el sac. Vulgues que no, és ja bastant de pes, i més sabent que no els vas a utilitzar.
Vull dir, que és absurde això de demanar l'informe de l'inspector per tal de no haver d'exposar la unitat didàctica a les oposicions. La feina que suposa aquest informe no compensa amb el que t'estalvia, ja que la programació a les opos l'has de fer igualment. Així doncs, d'ara endavant res de paperassa inútil. Del col·legi a estudiar i d'estudiar al col·legi, sense angoixes de "les programacions", "els apunts de les reunions", "les gràfiques d'avaluació" i tonteries per l'estil que en res ajuden a millorar la meva feina amb els nens.
I de passada, no hauré d'estar pendent de la bona cara de ningú. Ara ja tinc llibertat per dir que no a una sèrie de coses que em fan cusquerelles. Ho escric aquí perquè això que he decidit crec que és una bona decisió, i que us pot ajudar als qui esteu en la mateixa situació.
Un, dos, tres, responda otra vez! Ja em conteu què fareu vosaltres... Tot i que no tots tenim el mateix inspector :S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada