De vegades la tàctica consisteix en què a un el prenguen per pardillo. Funciona en depèn quines situacions en què et pugui donar tot igual i vulgues escaquejar-te. També per donar bones impressions a segons qui.
El problema ve quan canvien les circumstàncies i aquest rol ja no ens serveix. I has de canviar-lo si no vols que et facin tragar merda. Avui he provat una tàctica fenomenal: acatar la decisió final, però deixar entreveure discretament el "caràcter" (malèvol) que pot haver amagat sota aquest pardillo paleto, i que acabaria per empastrar-ho tot. I ha funcionat. Sembla que la merda la tragarà, finalment, un altre.
I que tant els meus alumnes com jo continuarem tenint un horari tan bo com es pugui dins de les mancances que afecten a tots. Que pringuen altres... I avant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada