L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

20 de juliol del 2013

Els collons del Montgó

Fins allà que hi hem anat... Tota una temeritat en ple estiu, això de pujar una muntanya en plena calor amb vistes constants al mar temptador... Però vam tenir sort i no era un dia de ponentada, sinó que bufava vent de llevant. Aquest, però, per humit, ens va fastidiar una mica les vistes, que abraçaven des del Puigcampana fins la Calderona, amb una espectacular vista del golf de València. Fou una llàstima que la humitat atmosfèrica ens impedira veure l'illa d'Eisvissa.



Vistes a la badia de Xàbia, amb el cap de Sant
Antoni (nord) i el Cap Martí (sud)





Cap Martí i Cap de la Nau
Penyal d'Ifach
Gata de Gorgos; al fons: Puigcampana

Vertigen!

Golf de València

Montdúver
El Montgó és un dels cims emblemàtics del País Valencià. No per com és d'alt (només 753 m d'altitud), sinó pel fet d'aixecar-se imponent al bell mig de la Marina, a la vora del mar, cosa que li dóna un aspecte robust i altiu i embelleix de forma espectacular el paisatge. El conjunt del massís del Montgó va ser declarat parc natural per la quanitat d'endemismes vegetals que hi creixen, anomenats diànics pel nom de la ciutat de Dènia  (antiga Dianium), bastida al voltant del culte a la deessa Diana.

PLATJA DE LES ROTES I LA COVA TALLADA







El cap de Sant Antoni des de la Cova Tallada


La recompensa va ser gran, i més tenint en compte que per arribar a la Cova Tallada cal fer via per un camí que és de tot menys fàcil. L'aigua era tan clara que sorprenia que fóra salada!

CAP DE SANT ANTONI





Afegeix la llegenda


Per acabar el dia, res millor que les vistes des del cap de Sant Antoni, preludi del cap de la Nau, punt més oriental del País. Eivissa, distant només uns 70 km, també és visible des del mirador en dies clars.

I és que l'estiu és sinònim de Mediterrani!