Petjades de la guerra: les Terres de l'Ebre

El viatge en cotxe cap a València és cada dia més car, cosa que, sumada a la dèria excursionista que m’ha posseït darrerament, ha fet que m’haja decidit a aprofitar-lo per tal de fer parada a mitjan camí i conèixer les Terres de l’Ebre. Només cal pegar-li un ull a la guia de la zona per comprovar-hi que hi ha desenes d’indrets interessants: l’interès va més enllà de Tortosa i el Delta, com pensava en un primer moment.

TIVISSA

La meua primera incursió per aquestes comarques va centrar-se en la Terra Alta i els escenaris de la Batalla de l’Ebre. Abans, però, vaig parar a Tivissa, un dels pobles més encantadors i interessants de la Ribera d’Ebre. Tivissa està formada per una trama de carrerons sinuosos closos dins d’una muralla formada per les parets de darrere dels casalots. Tot i que aquesta fortificació hui és poc perceptible, ja que aquests murs han estat convertits en façanes, encara es conserven dos dels tres portals de la muralla.

Un passeig pels diferents carrers permet descobrir casalots de diferents èpoques, alguns d’ells amb interessants elements arquitectònics. Davant de l’església de Sant Jaume, monument més important del poble, es troba el mirador des d’on es poden contemplar unes espectaculars vistes a la Ribera d’Ebre.

Campanar de St. Jaume, escapçat
les carlinades

Carrer del Mercat

Portal d'Avall

POBLE VELL DE CORBERA D’EBRE

Desolació. Destrucció i desolació. L’exèrcit nacional va trencar la línia de front republicana justament per l’indret on s’aixecava el poble de Corbera d’Ebre, el qual, 75 anys després, roman igual que va quedar després de la batalla. La destrucció total que s’observa en el lloc és testimoni de com de durs i desmesurats van ser els combats durant els 4 mesos i escaig que va durar aquest episodi bèl·lic. Corbera d’Ebre fou el municipi més durament bombardejat durant el conflicte, després de Gernika i Belchite.

Les runes de Corbera són hui més que unes runes: s’han convertit en un monument a la memòria històrica, en una reivindicació de la Paraula per damunt de la força. Ací i allà estan esguitades de xicotets monuments: es tracta de lletres integrades en el paisatge de l’horror, acompanyades cadascuna d’una reflexió feta per un escriptor diferent. Les lletres són els instruments per construir les paraules, i amb les paraules és que s’hauria, hauríem i haurem de construir un futur de pau en què un conflicte com la Guerra Civil no es torne a produir. La Paraula per damunt de l’odi, les imposicions, el fanatisme, la ignorància i la força.

Impacte de bomba al campanar de St. Pere

Abecedari de la Llibertat

Poble Nou de Corbera, amb
la serra de Cavalls i els camps al fons

El Poble Nou contrasta amb les runes del Poble Vell

La "a", a la fi de l'antic carrer Major,
on no quedà pedra sobre pedra

Dintre de les ruïnes de l’església de Sant Pere hi ha, a més, una interessant exposició fotogràfica sobre com era el poble antic, la seua gent, els fets esdevinguts i els seus protagonistes. Arreu, per sobre dels munts de runes de l’edifici, es troben poemes de diferents autors que descriuen els horrors i l’absurd de la guerra.

Crec que és un lloc de memòria que tothom hauria de visitar per conèixer i parlar amb propietat del passat més recent. Entre les diverses publicacions que s'hi poden comprar, n'hi ha una dedicada a l'Abecedari de la Llibertat: no vaig poder evitar adquirir-la!

Runes des del campanar

Espriu

GANDESA

Feia temps que coneixia la història de l’infant Jaume d’Aragó, fill del rei Jaume II. Aquest príncep va repudiar la seua dona i va rebutjar la Corona de la qual era hereu, que finalment va passar al seu cosí i nebot del rei. Segons algunes cròniques fosques, l’infant Jaume va ser en el món medieval el que hui diríem un homosexual “fora de l’armari”: va exiliar-se al Marroc, on va viure amb un general de l’exèrcit islàmic fins a la fi dels seus dies.

Què té o deixa de tenir de cert aquesta història controvertida mai ho sabrem a ciència certa, però em vaig endur una sorpresa en llegir que l’església de l’Assumpció de Gandesa va ser l’escenari de la boda de l’infant Jaume amb Leonor de Castella, a qui no tardà en repudiar.

Gandesa està farcida de palaus nobles d’origen medieval per un bon grapat de carrers al voltant de l’església. Alguns símbols i escuts ens recorden que, després de la Reconquesta, els templers en foren senyors. Els elements arquitectònics més destacables, però, són la portada romànica de l’església (d’estil romànic lleidatà, únic en les terres de l’Ebre) i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola de Gandesa, obra de Cèsar Martinell, que s’alça a l’entrada de la ciutat amb els seus característics dipòsits d’aigua, arcs parabòlics, gàrgoles i cobertes de volta catalana.

Portada romànica de l'Assumpció

Celler cooperativa

Però el més interessant de la ciutat no és, però, la seua arquitectura, sinó que és sens dubte el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), ubicat just enfront del celler, en l’edifici que allotjava les antigues escoles construïdes durant la República. Allà hi ha nombrosa documentació i una valuosa col·lecció d’objectes al voltant de la Batalla de l’Ebre: des dels uniformes dels combatents dels dos bàndols, fins a cartes i documents varis relacionats amb la vida dels soldats, durant i després de la batalla una vegada acabada la Guerra, passant per una mostra de l’armament utilitzat. S’hi pot veure un documental que resumeix aquell episodi i les seues conseqüències, i en un racó de la sala d’exposicions, es poden escoltar nombrosos testimonis orals dels soldats i la gent els pobles que van patir la batalla. Emocionant!

 

 

Propaganda feixista del front, amb l'objectiu
de minar la moral dels soldats republicans.

Diploma commemoratiu de la "victòria"

Cartes dels soldats del front:
dessolació convertida en paraules

Bomba de l'aviació alemanya

Sala d'exposició

Ocupada per l’Exèrcit Nacional, els combats a Gandesa van arribar al davant mateix del celler modernista. Una altre conflicte va afectar Gandesa un segle abans: les carlinades. La ciutat va ser assetjada en nombroses ocasions pels carlins, doncs era l’única fidel a la causa liberal en tota la comarca de la Terra Alta.

BATEA

Situada a pocs quilòmetres de Gandesa, la guia en parlava molt bé: explicava que el seu nucli antic és el més característic i interessant de la Terra Alta. I no decep. El carrer major de Batea és un bell i llarg carrer porticat del segle XIV, al voltant del qual ixen carrerons amb nombrosos arcs i coberts molt interessants (fotogràficament parlant). La vila encara conserva alguns portals del recinte emmurallat i una gran església barroca al capdamunt del turó on s’aixeca, la façana de la qual està coronada amb una gegantesca escultura de Sant Miquel matant el dimoni.

Portal de l'Àngel

Àngel que dóna nom al portal de la muralla

Estàtua gegant de St. Miquel, coronant
la façana de l'església

Si seguim el fil conductor de la guerra, el conflicte que més sacsejà la vida de la Vila fou la guerra dels Segadors: el 1643 Batea fou el primer poble de la Terra Alta en caure en mans dels castellans, comandats pel marquès d’Hinojosa. Aquests van assassinar tots els hòmens i van violar totes les dones del lloc. Tota una mostra de la “unitat” d’Espanya durant l’Edat Moderna.

Als voltants de Batea trobem una mostra del paisatge típic de la Terra Alta: com descriu l’eslògan turístic, paisatge agrest. Vinyes, oliveres, ametlers... enmig d’unes muntanyes agrestes i d’un bosc que apareix ací i allà. Llàstima de l’incendi que va assolar la comarca fa uns anys.

He comprovat que les Terres de l’Ebre són un interessant món a descobrir. El proper objectiu que m’he marcat és Tortosa i l’ascensió al mont Caro, mirador privilegiat de la Serralada dels Ports des d’on es pot contemplar una vista que abraça des dels Pirineus a l’illa de Mallorca.

Allà que hi anirem!