Càrcer model: construcció seguint el model panòptic, racional... vençuda i desbordada per la irracionalitat del temps que li ha tocat estar oberta. Ara, des de fa uns mesos, resta dempeus, decrèpita, buida, testimoni d'un grapat d'històries que configuren la Història dels darrers 113 anys a Barcelona. Històries anònimes, però també d'altres ben colpidores i encara no oblidades com la de Puig Antich, Helios Gómez, Companys, Ferrer i Guàrdia, Salvador Seguí... i tantes altres víctimes de la (in)justícia!
La veritat és que vaig eixir-ne amb la pell de gallina. Es notava que el guia, un expresidiari, havia patit en la seua pell anys i panys de tancament: s'evidenciava que moltes de les situacions que anava descrivint les havia viscut o, almenys, presenciat. Es podia llegir en la mirada i escoltar en alguns silencis. Potser gràcies a això, a aquesta ironia carregada de dolor, els companys de visita proclius a fer el imbecil·litats i comentaris idiotes van abstenir-se des del començament del recorregut (Deo gratias).
Especialment colpidor el relat de els condicions del mòdul 4, dit dels "reincidents". Una terra de ningú on, només en un sol mòdul, s'allotjaven tants presos com capacitat tenia la presó sencera: més de vuit-cents, vuit persones per cel·la. La majoria, armats... Escoltar com s'hi vivia o, més aviat, com s'hi moria, no deixa indiferent. També el passadís de les cel·les de càstig: malgrat que ara museïtzat, encara conserva bastants elements per fer-nos una idea del que devia ser romandre vint-i-tres hores al dia tancat en aquell espai reduït... Cel·les on van passar els seus darrers moments algunes de les persones que he anomenat abans.
D'altres indrets són una mica més amables: el pati dels mòduls 1 i 2, un jardí al bell mig del pati dels mòduls 3 i 4, cuidat per uns reclusos jubilats que segurament s'omplien allà de ganes de viure, l'escola, l'auditori, els tallers...
La visita acaba en la paqueteria. Un focus hi assenyala el lloc on va ser executat Puig Antich... Esfereïdor. De nou al pati d'entrada es torna a fer present un rellotge que s'ha aturat: com aquell indret, aturat en el temps, però que permet entrar-hi de ple en un temps que no sabem fins a quin punt resta superat.
Per això crec que és important mantenir la model dempeus com un element d'una memòria necessària. Almenys una part. Perquè no sabem fins a quin punt el temps que ha viscut la model realment és un temps superat: l'actualitat convida al dubte. I, sobretot, perquè vivim completament d'esquenes a les persones que, per errades i circumstàncies, per circumstàncies errades, han vist truncada la seua trajectòria vital. Convé pensar en si la reinserció és realment una possibilitat o no deixa de ser res més enllà d'una bona intenció tenint en compte els prejudicis que ens aclaparen.
EXTERIOR, ENTRADA I PATI: Un rellotge aturat
T
PANÒPTIC
PASSADÍS DE CEL·LES DE CÀSTIG
 |
| Reproducció de les pintures d'Helios Gómez que van ser tapades als anys noranta. Eren al mòdul 4. No devien agradar a alguna "autoritat" de l'època. |
 |
| Reproducció de l'estança on degueren torturar a la Gilda, un homosexual de la Rambla que esperaven curar a base de descàrregues elèctriques. Acabà morint. |
MÒDUL 4: REINCIDENTS
 |
| El mòdul 4 no tenia menjador, es menjava a la cel·la. El menjador actual és va construir recentment. |
 |
| Auditori |
MODUL 1-2
 |
| Al pati hi havia telèfons públics: els presoners dels mòduls 1 i 2 gaudien de permisos. |
ALTRES DEPENDÈNCIES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada