En començar la guerra, Granada va caure en mans dels rebels, mentre que Guadix, a una trentena de quilòmetres al nord, va restar sota control republicà. Els indrets al voltant de l'estació accitana van ser un anar i tornar de tropes de l'exèrcit republicà. Alguns soldats revoltats feien ràtzies pels camps, masies i altres indrets per fer de les seues.
El meu besavi vivia llavors a una cova situada en els alts de l'estació de Guadix. L'home tenia un bancal de terra amb quatre oliveres i una figuera... I va témer que els soldats no li foteren les figues: envià a sa filla de 9 anys a vigilar la figuera. Ma wela. No sabia que potser allò que s'endurien seria la nena. Ni se li passava pel cap que el món pogués ser tan cruel.
Aquesta ingenuïtat crec que la porte als gens. Llegint la premsa de tant en tant les notícies em colpeixen: com pot ser que darrere de tot s'amague això?
Ahir vaig fer un ull a diferents vídeos del judici famós... Jo no sé si aquesta gentola que ens governava van esdevenir rebels, sediciosos o malversadors. El que veig cada volta més clar és que van maquinar-les totes per ficar dins d'un atzucac a la gent de bona voluntat i a policies, a somnis i ideals. I tot per mantenir-se en el poder, per dotar d'un pretext ideològic a les seues ànsies de mantenir-se en el poder. Buscaven i volien una resposta desmesurada de l'Estat per justificar el seu desficaci. La resposta no va ser mesurada, però no va ser tan desmesurada com per justificar res. I en aquestes hem acabat...
El més trist de tot és que la gent els aplaudeix. Encara no ha aparegut el tiet-avi que cride, espantat: ¡Pero qué coño haces, Torcuato! ¡A la mierda los higos! ¡Haz el favor de ir a por la niña!
La niña. La democràcia. La justícia. La llibertat. Però les de veritat. Per les que Torcuato, son fill i tans altres van lluitar en una de les guerres més cruels que hem conegut mai... Tanta lluita, per a açò? Per a riure les gràcies a uns burgesos imbècils?
Agh!
1 comentari:
Ingenuïtat, ingenuïtat...
Publica un comentari a l'entrada