Sembla que Alexandre no solament va rebre d'ell [d'Aristòtil] la doctrina moral i política, sinó que participà així mateix en aquells ensenyaments secrets i més profunds que els filòsofs anomenaven pròpiament acroamàtics i epòptics i que no comunicaven al vulgar. Perquè quan havia ja passat a l'Àsia, havent sabut que Aristòtil acabava de publicar alguns llibres sobre aquestes matèries, li escriu en defensa de la filosofia una carta plena de franquesa, de la qual vet aquí la còpia:
«Alexandre a Aristòtil, salut. No has fet bé de publicar els tractats acroamàtics. Perquè, ¿en què excel·lirem nosaltres sobre els altres, si les doctrines en què hem estat instruïts han d'ésser comunes a tothom? Jo més m'estimaria excel·lir per la coneixença de les coses més altes que per la puixança. Estigues bo.»
Per calmar, doncs, aquesta ambició d'Alexandre, Aristòtil s'excusa dient que aquelles doctrines eren publicades i no eren publicades; perquè la veritat és que el tractat de física no té res que el faci útil ni per a l'ensenyament ni per a l'estudi, ans és escrit com un memoràndum per als qui han après a fons la ciència.
Plutarc: Vides paral·leles. T. IX, Vol. II, part 4a: Alexandre i Cèsar. VII, 5-9
Aquest fragment de les Vides paral·leles de Plutarc és paral·lel a la situació actual de l'educació. Alexandre es queixa a Aristòtil que, amb la publicació dels «coneixements» secrets, aquests deixen de ser elitistes i signe de distinció social i per això li recrimina la decisió de publicar-los. Aristòtil els calma: sense coneixement, ningú entendrà ni un borrall de la Física.
Ara ens diuen que el coneixement està a Internet, i se'ns diu que no cal saber res per aquest motiu: és la manera d'anul·lar l'accés a aquest coneixement i fer que ningú n'entengui un borrall. Com que l'escola és una institució que durant alguns decennis ha possibilitat l'accés al coneixement per part dels humils (l'anomenat «ascensor social»), ara ens arriba la nova pedagogia i les noves ocurrències pedagogistes per anul·lar la seua funció. A Canàries han tret hores de llengua i matemàtiques per impartir l'educació emocional obligatòria: l'obligatorietat de ser bobo de Còria.
I així, podem penjar la Física d'Aristòtil en mil i una versions: total, ningú n'entendrà ni un borrall! Continuarà sent un tresor exclusiu d'una elit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada