 |
| Sempre tinc la gràcia d'anar al revés de tot! |
La
ruta, en realitat, començava a la Farga de Bebié, però decidí
d'ampliar-la, tot començant més al sud, per poder visitar així el castell de Montesquiu. Aquesta primera part del camí és, no obstant, un tant desagraïda, ja que transcorre molt a prop de la carretera i de la via del tren. Això sí, els paratges són bellíssims!
La Farga és un poble fantasma. La fàbrica va tancar fa uns anys i la majoria d'edificacions han quedat abandonades. Mentre esmorzava al baixador, vora la via, para un tren procedent de Ripoll: no hi baixa ningú. És un indret ignorat. Per creuar el riu, el sender creua un dels ponts ferroviaris: es passa malament amb vertigen... Als pocs minuts s'arriba a l'ermita de Sant Moí, a la vora d'un mas restaurat. Allà s'abandona el sender de gran recorregut per agafar-ne un altre que mena fins a la Serra dels Bufadors. Estem encara dins dels límits del parc natural del castell de Montesquiu. És curiós: vora el camí creix un nou pi de les tres branques... Potser encara és massa jove per convertir-lo en un símbol?
La ruta pega la volta a la Serra dels Bufadors per la solana, vora prats i amb vistes als boscos de Santa Maria de Besora. De tant en tant s'escolta la campana del poble anunciant les hores. Però si aquest camí és bonic, quan s'ascendeix el coll de Beví apareix un paradís de roures, pins i faigs presidit pel Pirineu encara nevat. Els bufadors queden darrere d'una immensa paret de roca: són forats al terra on el vent, els dies que bufa fort, xiula en travessar les esquerdes del cingle. Sota la paret sembla haver-se creat un microclima: la vegetació i la temperatura són força diferents. Els faigs que hi ha al voltant són immensos, ja que han volgut superar la paret de roca per arribar a la llum.
Tornem en part al camí que havíem fet, però en breu ens desviem al nord, rumb a Ripoll. Queden un bon grapat de quilòmetres, però en tot moment ens trobem immersos en un bosc atapeït. Tocarà travessar les rieres de Llaés i Vallfogona i, finalment, arribem a la ribera del Ter. Entre camps i antigues colònies industrials abandonades, arribem a la nostra destinació.
Un dia submergit en la bellesa de la natura: el bosc, els insectes, els isards, corbs, voltors i sargantanes que fugen espantades. En tot el camí només m'he topat amb tres persones: és un goig tenir festa un dia feiner per poder fer aquestes coses sense la munió de pixa-pins que envaeixen el país cada cap de setmana!
 |
| Des del tren, paisatge impressionista |
 |
| Montesquiu |
 |
| Castell de Montesquiu |
 |
| La Cabana del castell |
 |
| Ningú. No hi baixa ningú. |
 |
| Sant Moí |
 |
| Un símbol incipient...? |
 |
| Serrat dels Bufadors |
 |
| Castell de Llaés |
 |
| Faigs gegantins! Paratge dels bufadors |
 |
| Arribats al Ter |
 |
| Monestir de Ripoll |
 |
| Galeria romànica |
 |
| Calendari a l'intradós de l'arc de l'entrada: juny, la sega |
 |
| Caín assassinant son germà |
 |
La necròpoli de Ripoll evidencia l'ocupació del lloc
des d'època tardo-romana o visigòtica |
 |
| Còmic de pedra |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada