Vos pose en situació. Als centres educatius hi ha un document anomenat PGA (programació general anual) on es recull tot allò que es realitzarà durant el curs escolar, com es realitzarà, qui ho realitzarà i per què es realitzarà. Suposadament, és fruit d'un acord de docents i famílies, tot i que la majoria de vegades és fruit de la burocràcia, la practicitat i del tira-ho-endavant-que-ja-fem-tard.
Si hom no està d'acord amb quelcom recollit a la PGA no té més remei que fer-ho, i proposar un canvi al claustre de final de curs que pot ser recollit o no, segons decidisca el claustre i, posteriorment, el consell escolar. Igualment, si hom vol incloure-hi alguna proposta, ha de passar pel mateix procediment.
A la PGA es recullen, entre d'altres, les festes a celebrar durant el curs escolar. Resulta que enguany a la PGA del meu centre no hi havia recollit el carnaval, perquè se celebra en anys alternatius, alternant amb les falles. No obstant, un grup de docents ha volgut que se celebrara l'efemèride, i altre grup (majoritari) de docents no ho ha volgut. El problema rau en què no s'han seguit els pasos per modificar la PGA i, per tant, en no estar recollit, ningú restava obligat a celebrar res.
Llavors han vingut els drames. Més o menys s'ha vingut a dir, una volta tombada la proposta de performances vàries, que com que s'havia acordat "fer tot allò que poguera ajudar a la felicitat dels alumnes" i que anàvem a treballar per fer un curs "divertit, dinàmic, agradable", es donava per descomptat que faríem una performance per carnaval. I per això, davant de la negativa a fer-la, molts s'han sentit "decebuts" i fins i tot "ultratjats", perquè donaven per descomptat que tothom pensava com ells i s'han sentit atacats davant de certes negatives. Ja ho sabem, ja, que l'empatia i la capacitat d'acceptar postures diferents de les nostres són virtuts que abunden a les escoles!
Podem fer dues lectures d'aquest discurs.
La primera, que els i les mestres que hem estat en contra de la celebració del carnaval, cadascú per uns motius diferents, no estem col·laborant en què els alumnes siguen "feliços", ni estem fent del curs quelcom divertit, dinàmic ni agradable. Per tant, el claustre queda dividit entre docents que treballen per la "felicitat" dels seus alumnes i docents tatlla-rotllos que fan que els seus alumnes siguen "infeliços".
La segona, que hi ha docents que són incapaços d'aconseguir que els seus alumnes siguen feliços amb el dia a dia i només associen aquesta felicitat a performances de diferents tipus. Però, em pregunte... No hi ha prou ingredients meravellosos en la rutina setmanal per aconseguir aquesta "felicitat"? No és una gran sort poder anar a escola? No és una meravella escoltar una història? No hi ha motius de satisfacció quan he aconseguit fer bé un full de restes portant-ne? No és un motiu de goig aquella conversa?
Es veu que no. Hi ha qui resta insatisfet i necessita posar-se una perruca per ser feliç. (Oju! Hi ha qui s'ha posat la perruca perquè li ha donat la gana i no li ha donat cap lliçó a ningú: no critique el fet, sinó el discurs!). Així doncs, em quede preocupat perquè hi ha mestres que només senten que treballen per la felicitat dels seus alumnes quan fan una performance i que, pel que entenc, se senten infeliços la resta de dies.
I infeliços ells, infeliços els seus alumnes.
Quina pena. La de psicòleg és, sens dubte, la professió del futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada