 |
| Almonacid de Toledo |
I
Darrer dia a Toledo: boira intensa. M'estic badant a l'hotel fins que em decidisc a moure: em passejaré primer per Orgaz, tot i que tenia planejada una altra ruta pels castells de Toledo fins a la Manxa...
Tinc sort: la boira només afecta la vall immediata del Tajo. A pocs quilòmetres de Toledo lluu el sol hivernal. Em vaig aproximant a la Manxa: el paisatge, esplendorós.
II
Primera parada: Almonacid de Toledo. Almonacid: el nom és una arabització del llatí "monaster", monestir. En el context de la conquesta cristiana, el món musulmà també tingué les seues ordres militars.
El castell s'alça altiu sobre el turó situat al sud del poble. Malgrat l'aparença impressionant que lluu des de la llunyania, entrar al castell significa entrar al trist món de l'espoli, la ruïna i l'abandó.
El paisatge, això sí, espectacular.
III
Segona parada: castell de Peñas Negras. Situat entre un mar d'oliveres i camps de blat: des d'allà es contemplen les portes que, des dels Monts de Toledo, donen accès a la Manxa. De la fortalesa queda més aviat poc, però el lloc revesteix de molt d'encant, és un indret molt romàntic. Fou emprat com a presó d'Álvaro de Luna, l'infant Enric de Castella, Jaume d'Urgell o Cèsar Borja. Aquest darrer va aconseguir escapar-ne despenjant-se dels murs amb una corda.
Surrealisme: en baixant del castell una ranxera em barra el pas. La condueix un nord-americà vestit de xèrif... No hi havia ni corbs al castell i m'apareix aquest! Encara no sé com no caiguí pel penya-segat que tenia a la dreta del camí.
IV
Tercera Parada: Consuegra. El mar de la Manxa impacta en els sentits: quina meravella... Els molins, la fortalesa i el paisatge: sublims. El castell de Consuegra fou la plaça forta de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers van controlar un ampli territori a la Manxa des de la fortalesa, que fou enrunada pels francesos durant la retirada a les acaballes de les Guerres Napoleòniques.
El turó ha estat pres pels gegants... Qui pot veure-hi molins després d'aprendre a mirar amb els ulls de Don Quijote?
V
Torne uns quilòmetres enrere i, ara sí: Orgaz. El poble està bastant ben conservat: casalots, palaus, un castell i gegantina església parroquial dissenyada per Churriguera. A pocs quilòmetres hi ha Mazaneque, amb una altra fortalesa-palau del segle XV convertida en una llar particular.
VI
El viatge m'ha deixat esgotat però satisfet. No només han estat paisatges, pedres i històries, sinó també llibres. Rilke i Kundera (casualitat: dos txecs!). De Kundera vaig marcar alguns fragments de La inmortalidad... Ací van:
Después lo empujaron varios visitantes; todos los museos estaban repletos de una multitud de mirones, como en otros tiempos los jardines zoológicos; los turistas, hambrientos de atracciones, observaban los cuadros como a fieras enjauladas.
[...]
El humor solo puede existir allí donde la gente distingue aún alguna frontera entre lo relevante y lo irrelevante. Y esa forntera se ha vuelto hoy imposible de distinguir.
[...]
Porque lo que a todos les importa es la admiración y no el placer. La apariencia y no la realidad. La realidad ya no significa nada para nadie. Para nadie.
[...]
La memoria no filma, la memoria fotografía.
VII
En tornant per la Manxa passe per Manzanares. Els meus besavis eren d'aquesta ciutat manxega: el meu primer cognom hi té l'origen ací! No sé si això tindrà a veure amb el fet que el paisatge em faça sentir tan acomboiat... Qui sap!?
Resta pendent!
ALMONACID DE TOLEDO
 |
| Hospital García Escalona, s. XVII |
 |
| Casalot dels Romaila, abandonat; al fons, el castell |
 |
Església del cementeri, enrunada. Es creu que fou
la parròquia primitiva d'Almonacid |
 |
| El poble des del turó del castell. Església de Sant Antoni |
 |
| La torre de l'homenatge s'alça enmig del pati d'armes |
 |
| Una volta s'aguanta en l'aire. |
 |
| Restes d'un matacà |
 |
| Interior de la torre de l'homenatge |
 |
| Portada lateral de l'església |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada