Fa un temps que comence el dia anant a la piscina. La matinada és gran, com el propòsit, però canvia molt la perspectiva de les coses començar el dia d'aquesta manera: amb un repte, amb un plaer, amb una satisfacció i amb el resultat d'un esforç. El cos gaudeix d'aquesta experiència, i la ment també se'n veu beneficiada.
Però tots els dies, d'una o altra manera, suposen el que il·lustra la foto, amb o sense haver d'anar a cap piscina. I més en l'ofici que he triat. Anar a donar classe suposa llençar-se des d'un trampolí o un penya-segat a una mar oberta. Una mar que cada dia és nova. Ahir divendres fou un dia dur. En veure com la morralla reia d'un testimoni d'un nen del Congo, segrestat per convertir-lo en un assassí sense principis, i que relatava la seva experiència i la de milers de nens i nenes com ell, violades, assassinades a pals... Risa. El relat provocava risa. Autodefensa? Mimetisme? No ho sé. Jo vaig tenir la sensació que aqueix dia havia caigut en el mar de la imbecil·litat més absoluta.
Algun dia vindrà en què cauré en la mar agradable de l'autosuperació, del respecte i de l'esforç. Costarà, però espere aconseguir-ho algun dia. -Què és tenir consideració dels altres? - preguntàvem l'altre dia a propòsit de la lectura de Hola, que hi ha algú? de Gaarder. "Tenir-ne compassió!"-deia un nen. -I què és això?-li preguntí. -I jo què sé!- va ser la resposta.
Ni ho sabia ni li importava. Deixem-nos estar d'objectius, continguts, competències bàsiques i rotllos patateros. Fins que el forat negre de l'absurde no perdi la seva força d'atracció, estarem fent orris. El règim nacionalsocialista alemany era un dels més il·lustrats del món, i no per això el podem titlar amb adjectius positius i humans.
-I jo què sé!- Lluitem contra aquesta resposta i canviem-la per "vull saber!". Com fa en Mika al llibre de Gaarder: reverenciem les preguntes i... la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada