Hui, la lectura de la premsa ha estat un poc desagradable. Pel cas d'Eluana, principalment, aquesta noia italiana que no ha pogut, encara, morir del tot de forma digna i a qui uns metges, que juguen a ser Déus, han mantinguda viva artificialment quan clínicament és morta des de fa anys. Però també per com la democràcia, com s'està demostrant amb les notícies que vénen del Govern de Madrid i per les reaccions de Berlusconi davant del cas d'Eluana, s'utilitza com a instrument que beneficia els de sempre: el caciquisme més ranci logra perpetuar-se utilitzant les seves institucions i aprofitant-se de les seues mancances.
I és que malgrat que el Paleolític fa temps que va acabar, continuem comportant-nos de manera tribal. En el cas d'Eluana, ha desaparegut qualsevol vestigi de compassió, de comprensió i de racionalitat, i l'única consigna que coneixen o utilitzen els que volen mantenir-la en estat vegetatiu (compte, no viva: clínicament és morta) és "el Papa ha dit", "l'Església diu". El Papa i l'Església estan utilitzant el cas per mesurar el seu poder i influències sobre la societat civil italiana. Els importa una merda la no-vida d'aquesta persona, el patimient dels seus pares, familiars i amics que la saben morta i que volen acomplir el seu testament vital. La realitat més crua: que és una màquina qui manté viu un cos que ja no té cap vestigi d'humanitat. Mireu, si no, com el Papa ha fet la vista grossa davant del negacionisme del bisbe Williamson, a qui amb gran pompa i ostentació, ha acollit de nou al sí de la jerarquia. La vida dels sis milions de jueus que moriren gasejats durant la IIa Guerra Mundial ha importat poc: el menyspreu que el personatge ha professat sobre aquests fets és alarmant, però el Papa ni s'hauria preocupat si no fora per què la Sra. Merkel ha posat, finalment, els punts sobre les "i". Tan de bo tinguéssim polítics de la talla d'aquesta senyora! Per supost, s'entèn que en el fons el Papa pensa com Williamson, malgrat que ho maquille. I no s'entèn com pot estar tan preocupat per la no-vida d'Eluana!
Faltava la Hipocresia personificant-se en Berlusconi, qui també utilitza el cas d'Eluana per fer un pic d'ulls als votants ultracatòlics que no el tenen en simpatia, donada la seva vida personal plena d'adulteris confessats, separacions matrimonials i acumulació de riquesa sense cap ètica. Ara, de repent, es converteix en un abanderat de "la vida": acusa el pare d'Eluana de crudeltat, d'assassinar la seva filla, de ser un servent de la mort i de l'estalinisme. Déu meu, quan deu estar patint aquesta persona quan li arriben a les oïdes aquestes paraules. Fins i tot, Berlusconi parla "del bon aspecte d'Eluana", i arriba a dir que "podria tenir fills", que si fora la seva filla "mai no permetria el seu assassinat". Repugnant.
En el fons, pensa el lladre que tots són de la seva condició. Berlusconi només fa que projectar en l'altre allò que sap que impregna el seu comportament: crueltat i cinisme. Però ell continuarà així perquè sap que obté beneficis (electorals, perpetuació en el poder, diners). El cas m'ha recordat l'Esperanza Aguirre: un reportatge a El País l'ha retratada perfectament. Un vídeo del Youtube, en què visitava un hospital públic, arreplegava la seva xuleria davant d'uns treballadors que es manifestaven per la sanitat pública. "Pagados para armar jaleo", els deia. No entenia massa bé com podia pensar això la Sra. Aguirre. Però ara l'entenc. Un que està a la política per treure benefici personal no pot entendre que algú tinga principis i valors i es manifeste per defensar-los. Quan l'únic valor que es té és el benefici a costa de la resta, no s'entén que algú puga actuar mogut per altres motius i sense cobrar. Lamentable.
I així va tot. La tribu continua. Només espere que la mort digna d'Eluana es produïsca abans que Berlusconi escenifique exitosament un altre abús de poder que malmetrà els ciments bàsics de l'organigrama democràtic a Itàlia. Música sinistra orquestrada per la porpra vaticana. Esperem que guanye el sentit comú i que la família d'Eluana puga viure. Viure. Sense l'angoixa i l'espera inútil que suposa veure cada dia el cos de la seva filla morta.
Descanse en pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada