Una tasca difícil aqueixa de moure la imaginació. I m'he arriscat amb un llibre molt bonic, senzill i profund al mateix temps que vaig ressenyar fa un temps al blog: Hola, que hi ha algú? de Jostein Gaarder. Lectura en veu alta. Esforç per imaginar en marxa. L'experiència ha estat, de moment, bastant satsifactòria. I han al·lucinat amb la reflexió de la "a-normalitat" de la gallina. Res no és normal, per més que ens hem acostumat a la paraula, perquè tot és únic en l'Univers, i per això, digne de sorpresa. Sorpresa contínua per les coses que tenim al voltant, totes elles extraordinàries. Quantes gallines més trobarem a l'Univers? Segurament ninguna.
Ja coneixeu els inconvenients de viure a Barcelona, sovint us en parle per telèfon. No és la millor ciutat del món. Però com totes les altres, és única i tinc la sort d'anar coneixent-la de forma íntima. Agafar la bici i fer un volt abans de posar-se al llit encara continua sent un munt de sorpreses: per la gent, els detalls, les olors que baixen de les muntanyes, el cel. I l'arquitectura.
Em vaig topar l'altra nit amb l'Escola Industrial. N'havia passat moltes vegades a prop, però mai l'havia vist. Amb el hall, els patis, les naus industrials reconvertides en aules.
Per això m'alegre tant quan arriba el cap de setmana. I també quan arriba dilluns. Res no és "normal i corrent" i tot ens amagarà una grata sorpresa. Tot està en no deixar morir la capacitat per sorprendre'ns de les coses.
Il·lusió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada