Expressions com "consciència col·lectiva", o "cultura col·lectiva", intenten explicar els fenòmens que de vegades, estranyament, ens afecten com a grup. Hi ha també amnèsies, trastorns, predisposicions, història... col·lectives. I pel que es veu, tot queda en la genètica.
Vull dir, que des de les nostres fortaleses, en aquest cas de caràcter, ataquem o ens defensem d'altri en batalles estèrils, com aquelles que es produïen entre els senyors feudals ara fa uns mil anys i escaig, l'actitud combativa dels quals ens ha quedat ben endins. I si adés era pel territori i la subsistència, hui cal defensar l'orgull i el nostre punt de vista amb totes les armes!
La discussió que presencií girava entorn als conceptes "corriola" i "politja". Postures enfrontades, discussions acalorades, recursos a l'autoritat dels avantpassats... És o no és una corriola una politja? Era o no era una politja allò que les ments en litigi tenien davant? No vaig poder aguantar més l'absurd de la tensió i vaig eixir fora: no vaig saber el final de la batalla. I per a què? Les paraules, en definitiva, són gairebé sinònimes.
Era a la fortalesa dels Santmartí, al Penedès. Fred, vent, núvols i un paisatge impressionant presidit per Montserrat i el Massís de Sant Llorenç en un lloc que havia estat escenari de persecucions, batalles, assetjaments i destruccions. Quantes d'aquests enfrontaments haurien estat, com el d'allà a dintre, estèrils?
I quantes de les que tenim cada dia amb amics, companys, familiars i coneguts?! Gairebé totes perden sentit vistes des de la perspectiva del temps. Però continuem obstinant-nos les actituds que es van desencadenar.
De Sant Martí Sarroca vaig pujar cap a Olèrdola. Un munt d'història reduïda a runes i paisatge. Com la nostra pròpia història, que quedarà potser engolida per l'oblit.
Per a què discutir, llavors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada