Ha passat només una setmana i el nom del nou pontífex em reglota per tots els forats... I cada vegada n'estic més convençut: tot és una estratègia per tal de rentar la cara a la imatge de l'Església. Potser els fets em demostren el contrari, però si de veritat fos un bisbe valent, hauria aprofitat la missa d'entronització (sí, entronització!) per denunciar la injustícia assenyalant els rostres d'aquells qui la creen: els tenia al davant! En canvi, només ha fet, de nou, un seguit de declaracions de bones intencions: que si atenció als pobres, que si misericòrdia, que si el medi ambient...
Francesc, Francesc, els pobres no veuran la justícia, el planeta no se salvarà si practiquem la beatífica caritat, o deixant-nos portar per la misericòrdia, sinó si som capaços de canviar les estructures d'aquest món injust. Canviar, no maquillar. I de moment, em dóna la impressió al Vaticà, de maquillatges, n'entenen moltíssim!
Benet XVI era més "cap", Francesc és més "cor", diu la premsa. Amb una setmana ja s'ha arribat aquesta conclusió per aquesta mera operació de màrqueting evident? Pot ser que per ser més intel·lectual, Ratzinger va arribar a ser conscient que des de dins, des de la mateixa estructura de l'Església, no es podia netejar la merda que hi ha dins i fora de la institució, perquè aquesta merda és i serà inherent a aquesta mateixa estructura que la fa possible: obscurantisme, interessos de poder, diners, corrupció.
Potser Ratzinger va pecar d'il·lús: pensava que tot canviaria tapant-ho i fent porga portes endins. Però aquesta actitud, i l'enfocament teològic que hi ha al darrere, han fracassat.
Quan deixarem de parlar del papa fins que realment ens demostre que paga la pena parlar-ne?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada