Francesc

Aquests dies de conclave no hi ha cosa que m'haja fet riure més que qualificar de "progressistes" alguns dels papables. Progressistes? Quin tipus de progressisme? Els cardenals poden ser més rancis o menys, més corruptes o menys, més egòlatres o menys, més narcisistes o menys, més hedonistes o menys, es poden agafar al poder i als diners amb més o menys força, però tot plegat no n'hi ha cap que se'n salve.

I l'Esperit ha elegit... Fart de riure! Han triat un llavat d'imatge. Un "progressista", jesuïta, argentí i que a sobre ha elegit el nom de Sant Francesc per al seu papat. Quin tipus de progressista és un tipus que s'ha omplit la boca de soflames contra els homosexuals, que ha dubtat de la capacitat de les dones per esdevenir dirigents, i que va tenir un paper més que dubtós durant la dictadura argentina?

Aquest darrer tema és un tant delicat i polèmic. No dubte que Bergoglio no compartia els mètodes dels militars, i potser va fer el que va estar en la seua mà per ajudar persones amenaçades. El seu càrrec a l'església "porteña" el posava en una posició delicada, però com a cristià i com a líder de l'església local la seua obligació era denunciar els abusos, clamar ben alt contra la injustícia. No van morir per això mateix Romero i altres religiosos que van ser, si més no, més coherents i més valents a l'hora de defensar els drets dels més desprotegits?

Desconfie. Desconfie de tota aquesta munió de llepa-fils egòlatres, incoherents i blasfems que formen part hui de la cúspide de la piràmide de poder eclesial. Tinc una llista ben llarga de reformes radicals que s'haurien de fer dins de la institució catòlica que, de fer-se, recuperaria part de la seua credibilitat al món d'avui:

-Reforma de la cúria?! La seua supressió!

-La desaparició de la Ciutat del Vaticà com a estat independent, i la supressió del títol corresponent de cap d'estat que ostenta el bisbe de Roma.

-Donar a l'Església d'una forma d'organització democràtica i col·legiada, en què dones i hòmens tinguen total igualtat.

-Demanar perdó per l'escarni que es fa de la feminitat, i de la condició d'homosexual.

-Aclarir els assumptes negres de la famosa Banca Vaticana, possiblement la més corrupta del món.

-Lluitar contra la papolatria. 

-Aturar l'auge de poder de sectes fonamentalistes amb noms tan esgarrifosos com els Guerrillers de Crist, el moviment Neocatecumenal o l'Opus Dei.

-Denunciar i lluitar contra els abusos del sistema econòmic i polític actual, que fomenta la desigualtat i la injustícia, en lloc d'omplir-se la boca de consells d'on hem de mullar el xurro i on no, que ja comença a ser patètic!

-Desmentir dogmes absurdes, com la infal·libilitat papal i d'altres absurditats que no pretenen més que fer-nos comulgar amb rodes de molí... respectant, no vull ser malinterpretat, el nucli de la fe cristiana.

-Admetre que totes les religions i formes de pensar poden portar cap a Déu, i deixar de creure's únics portadors de la Veritat, i conseqüentment, deixar d'imposar-la. Qui se sume que siga perquè veja una vida cristiana autèntica, i no per adoctrinament!

I un llarg etcètera. Com veureu, és normal que desconfie. Potser que Francesc obri el camí que amb els anys durà a tot allò que molts cristians desitgen. Però per què ha de ser tot canvi dins l'Església tan lent? És que Jesús no va aconseguir capgirar l'ordre de les coses en només tres anys de predicació i fets? Però ai! Quant d'afany de poder i de mantenir la influència sobre la vida de la gent... Lamentable!

Només espere que, malgrat la meua desconfiança, Francesc esdevinga realment un motor del canvi necessari que necessita l'anacrònica estructura de poder catòlica. Si no, haurà utilitzat el nom d'un dels cristians més lloables de tots els temps, Sant Francesc, per a un simple llavat d'imatge. Seria lamentable.

I per cert! El fet que utilitze el transport públic no hauria de veure's com una cosa totalment normal? Per què pretenen fer-nos empassar que aquest fet el converteix en una persona "humil i planera"? Els que són totalment anormals i incoherents són justament els bisbes, cardenals, etc. que no l'utilitzen! Per què no es denuncia aquest fet en lloc de vendre'ns la moto?

També em pregunte què coi fa la gent aclamant el Papa com qui aclama un equip de futbol o a una estrella del rock... No és una actitud que està fora de lloc i que fa una mica de basarda?

Quina mandra tot plegat!