De nou, la serra d'Irta

Ara fa uns anys, fiu parada a la serra d’Irta de camí cap a València. Primerament, vaig recórrer la costa fins a la cala Cubanita i després vaig fer via fins Alcalà de Xivert: com que l’església de Sant Joan aquell dia estava tancada, vaig pujar al turó on s’enlaira l’imponent castell templer de Xivert i el poblat morisc homònim. Aquest Nadal vaig aprofitar el viatge per recórrer la línia de la costa, des de Peníscola fins a la platja del Pebret pels penya-segats on hi ha la torre Badum.

Aquesta vegada, però, aprofitant que feia un dia d’estiu bastant inusual (per poc calorós), he aprofitat el viatge cap a València per fer-hi parada a Santa Magdalena i ascendir fins a la carena de la serra passant pel castell del Polpís. Des del castell és té control visual del costat nord del pas estratègic d’Alcalà, entre la serra d’Irta i la de les Talaies: per allà passava la via Augusta i hui hi transcorren encara la N-340, l’AP-7 i el corredor ferroviari. Malgrat que el lloc ja va ser conquerit per Alfons II el Catòlic, va tornar a mans musulmanes per ser guanyat definitivament per les tropes del seu fill, el Conquistador.

Com el seu veí del sud, el castell va ser cedit als templers fins a la dissolució de l’ordre, quan va passar a pertànyer a l’ordre de Montesa fins al seu complet abandó. En queda dreta l’entrada en colze, que ens parla del seu origen musulmà, la torre de l’homenatge i algun llenç de muralla que permet endevinar encara l’extensió de l’antic recinte fortificat.

Des del castell, un camí porta fins a la carena de la serra: s’hi té una vista magnífica sobre el mar. Agafant la senda carenera cap al nord, al temps que es pot contemplar la fortalesa de Peníscola, trobem el camí que baixa de nou cap a Santa Magdalena pel barranc del Boixar, un paratge agrest i bellíssim on, tot siga dit, la calor es deixa més de notar.

No me’n vaig sense haver passat de nou per Alcalà: aquesta vegada, per fi, puc visitar el temple neoclàssic i ascendir a la torre campanar. L’església és magnífica i hi conserva frescos de l’escola de Ribalta... Encara caldrà tornar per visitar el transsagrari: però ja m’està bé tenir un pretext per visitar paratges tan encisadors!

ASCENSIÓ AL CASTELL DE POLPÍS

Primera visió de la fortalesa templera

Torre de l'homenatge 

Santa Magdalena

El pas d'Alcalà: l'AP-7, N-340, corredor ferroviari

Accedint a la carena d'Irta

DESCENS PEL BARRANC DEL BOIXAR

Arreu, construccions de pedra seca, típiques del Maestrat

Peníscola

Perspectiva del barranc des de la carena

ALCALÀ DE XIVERT: ESGLÉSIA DE SANT JOAN

Campanes grosses

Escala helicoïdal que dóna accés al remat

Sant Miquel des de l'escala del campanar

Al fons, encimbellat a la muntanya, el castell i poblat de Xivert

Cúpula: els frescos de les petxines són de l'escola ribaltesca

Retaule major