[El diari Ara continua insistint en crear un nou imaginari sobre què ha de ser una escola. I ho fa, evidentment, donant veu a un determinat discurs ideològic que s'intenta fer passar per rigorós i científic, però que no pot fer res més que "assegurar": no pot corroborar, ni contrastar, ni analitzar perquè no hi ha cap base científica sòlida on fonamentar aquest discurs.
Hui mateix ha publicat un nou reportatge: una recepta sobre què ha de tenir una escola "innovadora" i "avançada". Els mantres sempiterns:
-El xiquet ha de ser "el centre de tot".
-S'han de respectar els diferents "ritmes", s'ha de fer classe (fer classe?) "per a tots"
-Cal organitzar els aprenentatges per projectes i no per àrees.
-No hem de posar notes.
-Hem de reduir el currículum al mínim.
-Hem d'incloure les emocions i el seu aprenentatge.
El tema ja cansa. Per què insisteixen tant? Per descomptat, els comentaris que hi he trobat no tenien cap sentit crític: només ens demanaven que "estimàrem" cada infant i que ningun se sentira exclòs. I és justament això el que em porta a lluitar contra aquestes diatribes: lamente ser tan políticament incorrecte. Així, davant d'aquesta recepta, no he pogut deixar d'agafar el bolígraf i escriure un comentari per penjar-lo al web del periòdic. El reproduïsc ací.]
PRIMER.- El que a l’article es defineix com a “escoles de progrés i innovadores” és en realitat una actualització d’unes escoles del passat amb un model ja abandonat abans. És, doncs, absolutament falsa aquesta pretesa “innovació”. El seu discurs es basa en algunes teories pedagògiques que ja s’han dut a la pràctica i que han fracassat per moltes raons, entre les més importants, pel seu antiintel·lectualisme i la manca de possibilitat de promoció social dels infants d’entorns més desafavorits. Us recomane la lectura del Café de Ocata de Luri: http://elcafedeocata.blogspot.com.es/2016/05/educacion-innovacion-o-retorno.html i d’altres estudis i crítiques fetes a aquest model, entre elles del propi (inspirador) Dewey.
SEGON. Reduir el currículum vol dir, en tremes sociològics, reduir les exigències que com a societat fem a l’escola. Les teories pedagògiques solen basar-se “en la forma que té d’aprendre el nen”, però davant la obvietat que el nen no aprèn seguint aquestes teories, llavors afirmen que “potser no cal aprendre allò o això altre”. Llavors, com donar-les per vàlides? Com podem mesurar l’aprenentatge de suposades habilitats socials i/o empàtiques subjectives? Hom argumenta que “tot està en Internet”, quan justament per això ens cal una formació conceptual i intel·lectual molt més sòlida i rica que no pas en el passat: abans la discriminació de les informacions rellevants les feien els agents socials, i ara és l’individu qui l’ha de fer davant la quantitat ingent d’informació que se li presenta, i ho ha de fer partint del seu propi coneixement.
TERCER. No he trobat en aquest diari cap article sobre com un metge de capçalera ha d’elaborar un diagnòstic, o sobre com un cirurgià ha de fer una operació de cor. Ara, sobre la qüestió de com ha de ser l’escola qualsevol periodista pot dir la seva partint del “rigor” d’una part interessada. Hi veig un menyspreu latent del fet educatiu. D’altra banda, a l’article hi ha experts que “asseguren” moltes coses, però no en proven ni una amb un estudi rigorós. Només s’apel·la al punt de vista ideològic. Com podem demostrar la validesa d’una manera de fer sense analitzar-la científicament a la vista dels resultats i d’experiències anteriors? Un exemple del que dic: compareu aquest article publicat a l’Ara sobre lectoescriptura ( http://www.ara.cat/premium/societat/calligrafia-aprenentatge-necessari-perdua-temps_0_1261673952.html ) amb aquest altre publicat aquests dies a El País (http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2016/07/05/actualidad/1467712651_508377.html )
QUART.- Dins de l’escola no tothom pensem igual. Quins són els resultats d’aquestes escoles innovadores que ens ajudarien a convèncer-nos dels seus principis ideològics? És fals el que es diu sobre que a l’escola suposadament “tradicional” –caldria definir què és això- només es doni classe al nivell mig i que no s’atenga a qui no arriba i es frustre a qui se n’ix. L’escola tradicional justament premia l’excel·lència. El que passa és molt obvi: els horitzons es desdibuixen. A diferència d’aquest model, en l’escola tradicional un mestre sap on vol que arriben els seus alumnes: cadascú pot arribar al seu ritme, però la meta està clara. És feina del mestre bastir els diferents camins per arribar-hi amb l’ajuda de les aportacions de la didàctica i la pedagogia. En aquestes escoles “innovadores” l’horitzó es desdibuixa, es difumina, i llavors la pedagogia engoleix la didàctica i es dedica a parlar d’ella mateixa, tot retroalimentant el seu propi discurs. El nen ha d’arribar on vulga i on puga... amb mitjans propis? Només li cal estar a uns “entorns estimuladors”?
CINQUÈ.- Es parteixen de moltes premisses discutibles. Aprenentatge per descobriment: no tot coneixement pot ser descobert. HI ha una part que s’ha de transmetre. Des d’aquest punt de vista, el mestre i la didàctica són els intermediaris entre el nen i el coneixement, cosa contrària als “nous” principis pedagògics. En realitat, es porta el model neoliberal de societat a dins de l’aula disfressat de progressisme: ningú ha d’intervenir, els interessos individuals suposadament han de permetre que tothom aprenga (substituïm estat per mestre, alumne per agents econòmics). Es dóna doncs per descomptat que tots els interessos del nen són vàlids i l’ajudaran a bastir-se una trajectòria en la qual no hem d’interferir. És això cert? Jo crec que no, en la mida en què part d’aquests interessos potser estiguen definits per TELE5 i les grans multinacionals. Però justament això busca el neoliberalisme: que ningú intervinga en la lògica del consum i del mercat, i per tant, en la formació de la ment del futur consumidor.
SISÈ: Així doncs, aquesta recepta... A qui beneficia? A qui interessa? Qui la promou, amb quins lobbies econòmics està lligat? Quina és la seua ideologia? Trobar-se compartint veu a una conferència amb el Mas Colell sobre educació a algun “promotor” citat em porta a tenir moooltes sospites. Ens hem de creure que busquen el benefici de les noves generacions? O bé davant del futur i ben predictible fracàs, el tenir una coartada i una excusa per poder intervenir i privatitzar l’escola?
No ho tinc tan clar i caldria que en parlàrem i hi investigàrem abans d’aplaudir allò que no és tan bo com aparenta. D’entrada, aquest diari col·labora escampar unes idees discutibles, no provades, que busquen crear-nos un determinat imaginari sobre què hauria de ser l’escola. Per què aquesta insistència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada