En un sitio que haya mar pero que no tenga las montañas cerca, yo no acabo de sentirme del todo a gusto. El hombre, hasta cierto punto, está determinado por el lugar donde ha nacido. Probablemente, la manera de pensar y de sentir de una persona funcionen de modo sincrónico a la configuración del terreno, la temperatura y los vientos. ¿Dónde has nacido tú?
MURAKAMI, H.: Kafka en la orilla
 |
| Del Prat de Cabanes a la Serra d'Irta, amb la taca de Torrenostra |
En llegir aquest paràgraf del llibre, caic en el compte: les paraules que conté donen forma al que pense i visc. I em vénen al cap les sensacions que he tingut recentment al Prat de Cabanes-Torreblanca: sensacions que deu donar el mateix paradís.
La presència del mar que llepa els còdols de la platja que, des de Torreblanca, arriba a la Torre de la Sal; les talaies del Desert de les Palmes i la serra d’Irta, l’un al sud, l’altra al nord, a la vora mateix del paratge. Els aiguamolls plens de canyissos, amb aigües netes drenades per una discreta xarxa de sèquies poblades de barbs, llises, anguiles i altres peixos. Les llacunes blavoses i netes, que acullen nombroses aus migratòries al llarg de l’any, malgrat que ara a l’estiu romanguen més aviat solitàries... Allà on l’aiguamoll acaba, el tapís de verds del tarongerar, fins a les muntanyes.
Sens dubte, és un reducte d'allò que queda del que havia estat el nostre territori, ara malmès pel formigó i ple de camps abandonats esperant el guany fàcil de l'especulació urbanística. El Prat em va semblar tan bell, que no podré deixar de pensar-hi quan algú en pregunte això de... ¿On has nascut tu?
 |
| Al fons, el Bartolo i les Agulles de Santa Àgueda, al Desert de les Palmes |
 |
| Dunes, aiguamolls, canyissos, tarongerar, muntanya |
 |
| Una fotja perduda |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada