Geografies estivals (3): Canigó

Fare forward, travellers! not escaping from the past

Into different lives, or into any future;

You are not the same people who left that station

Or who will arrive at any terminus,

While the narrowing rails slide together behind you;

And on the deck of the drumming liner

Watching the furrow that widens behind you,

You shall not think 'the past is finished'

Or 'the future is before us'.

T.S. ELIOT: The Dry Salvages -III-

Aquests darrers hiverns he abandonat el costum de fugir els caps de setmana a l'alta muntanya. No sé si és mandra o deixadesa, però el ben cert és que els grampons i el piolet porten ja un bon grapat de mesos desats a l'armari. Ara bé, pujar al Canigó ha esdevingut ja un ritual d'estiu. Aquest és la quarta vegada que n'assolisc el cim. Aquesta muntanya té alguna cosa que m'atrau: potser la llegenda, potser la bellesa incomparable del marc que l'envolta, potser la història dels pobles que té als peus...

He tornat a ascendir per Merialles. I al cim m'he trobat, per primera vegada, la sorpresa d'un dia completament clar: el golf de Lleó era visible pràcticament fins a Marsella. I del cim estant, nuvolades que anaven cobrint el Pirineu des del Puigmal... No sé si serà pel fet que hi he pujat un diumenge, però el cim també era una trobada de llengües com mai he vist: francès, català -n'hi havia també de valencians!-, alemany, italià, romanès... I és que la Muntanya Màgica dels Països Catalans no només em fa a mi la crida: me la fa a mi i a milers de persones més!

Canigó! És la mateixa muntanya que vaig ascendir anys anteriors? Jo, sens dubte, no sóc el mateix. Per tant, ella tampoc no és la mateixa.

Plans del Cadí

Cuixà

Golf de Lleó al fons

Vinçà i el Riberal de la Tet

Puigmal al fons

Carlit, que sobreïx

Prada

Estany de Salses i Rosselló

Marqueixanes i Eus

Castell càtar de Pedrapertusa