Ja n'estem farts, els barcelonins, de la massificació turística. Molt. La ciutat es va degradant per moments, el teixit dels barris es dissol en franquícies i pisos turístics, els lloguers estan pels núvols perquè qui pot pagar molt ho paga i qui no ha de marxar, les botigues de sempre tanquen i passejar per certs llocs és, senzillament, asfixiant. Era d'esperar que començaren moviments de protesta una mica més agressiva -que no violenta- que de seguida s'han intentar posar en el sac de la intolerància i la violència: l'associació que alguns han fet entre els atemptats de la Rambla i aquestes protestes és, senzillament, vomitiva i manipuladora. Però no cal anar tan lluny: l'altre dia els veïns de la Barceloneta feren una cadena humana a la platja per protestar contra el descontrol dels pisos turístics i el diari Ara destacava en portada el fet puntual que un imbècil havia atacat un operari de la neteja que li volia impedir que enganxara un adhesiu contra el turisme. Quin fet era més significatiu del que està passant a ciutat? Jutgeu vosaltres... I a qui li interessa aquesta manipulació? Justament als qui també tenen comprats els mitjans que s'encarregaran de dur-la a terme. Així de trist.
Com passa en molts altres camps, tendim a buscar el culpable fàcil. I en aquest cas, el culpable fàcil és el turista. "Tourist, go home!", diu l'eslògan. Però és culpable el turista d'alguna cosa? Jo crec que no. Potser el podem titlar de còmplice, però... som tots tan còmplices com qualsevol turista, ja que tots vivim immersos en aquesta lògica del consum quan comprem roba -i la merda que hi ha darrere-, quan comprem al supermercat, quan comprem allò que en realitat no fa falta... El turista és senzillament un currante com qualsevol de nosaltres que busca uns dies de passar de tot, passar-ho bé i viure l'ambient d'una ciutat bonica i meravellosa. És lícit i raonable. No tothom ha d'aspirar a passar unes vacances en llocs verges, en busca de cultura i de no sé sap ben bé quin retir espiritual: voltar per Barcelona fent el merda també està molt bé i tots ho hem fet en alguna ocasió, bé ací o en qualsevol altre lloc. Quan passege per la Rambla i observe la gent, veig gent de tot tipus en la qual es poden diferents inquietuds i raons que els han dut fins allà. Per tant, crec que fer "culpable" el turista que busca una plaça hotelera o un pis turístic i la troba tirada de preu i opta per comprar-la és esbiaixat.
Ens hauríem de preguntar: per què troba sempre aquesta plaça i per què tirada de preu? I ací és on hauríem de començar a rascar. I és que la lògica que està acabant amb la ciutat no és de qui està consumint productes turístics, sinó dels qui els estan venent. Ací podem parlar de lobbies de l'hostaleria que tenen també els seus interessos lícits que han de ser sempre degudament regulats per buscar l'equilibri entre turisme i convivència. Però darrerament ha aparegut una notícia que ens hauria d'haver cridat l'atenció (justament perquè trenca qualsevol possibilitat d'aquest equilibri) i crec que a la gran majoria els ha passat desapercebuda: resulta que darrere de l'oferta turística hi ha interessos de grans multinacionals que han vist la possibilitat de lucrar-se. Multinacionals que, recordem-ho, no troben cap impediment legal en la seua activitat i que, a més a més, no paguen imposts a les nostres administracions. Aquestes grans multinacionals són tant les franquícies que omplin tots els locals de la Rambla i el Passeig de Gràcia, contra els preus de les quals -aconseguits mitjançant l'explotació a diferents llocs del planeta- el petit i mitjà comerç no pot competir, com aquells entramats empresarials que especulen amb l'habitatge per reconvertir-lo en producte turístic. Perquè, fent referència a l'anunci que hi ha al timbre de casa, qui pot comprar un edifici i per a què? És evident: una gran empresa per reconvertir-lo tot ell en pisos turístics. I davant aquest fet ja podem limitar les places hoteleres, que sempre tindrem un problema.
Per tant, el problema no és dels turistes o dels interessos de l'hostaleria. El problema és que vivim en un món en què especular i lucrar-se en contra de l'interès públic i dels ciutadans és possible i legal. No només s'ha preparat un marc legal internacional propici (acords comercials, directrius de l'OCDE, FMI o la UE), sinó que es compta amb la connivència de les pròpies administracions, molts membres de les quals també hi tenen interessos i n'agafen un bon pessic de tot aquest negoci. Ens ho podran vendre revestit de llibertat, de beneficis econòmics o del que vulguen, però el fet que un entramat empresarial puga comprar un edifici, expulsar-ne els veïns i reconvertir-lo en pisos turístics, o el fet que una franquícia puga fer força per tancar les botigues a les que els veïns anem a comprar per imposar-nos el seu producte barat i uniforme, és una barbaritat que no demostra altra cosa que la política i la llei està al servei d'aquests grans interessos econòmics i no del nostre dia a dia. És una lògica que demostra que es defensa el poderós a costa del feble, una lògica que beneficia uns pocs (els qui més tenen) generant exclusió i precarització per a la majoria. A més a més, aquests grans poders utilitzen totes els estratègies possibles per aconseguir el que volen: a qui li ha sorprès que els pisos ocupats per narcotraficants que han aparegut al Raval de Barcelona siguen propiestats de bancs i grans lobbies empresarials que especulen? Evidentment que volen degradar el barri per fer-lo inhabitable per després apropiar-se'l! I alguns d'aquests bancs són nacionals i han estat rescatats amb diners públics! És tot tan pervers!
Qualsevol solució que no siga revertir aquesta lògica econòmica que domina el nostre món -la de prioritzar el benefici per damunt del benestar de la gent, el bé comú i la natura- seran senzillament pedaços que només produiran un breu alleujament. Cal posar límits a les grans multinacionals i als especuladors. No s'hauria de trobar la via lliure per comprar edificis i expulsar-ne els veïns, ni per vendre productes turístics esquivant normatives locals que regulen l'activitat turística i actuant des de paradisos fiscals per no haver de pagar impostos. També cal límits a la precarització i explotació d'uns treballadors a l'hostaleria que es deixen la pell per sous irrisoris: és el secret dels preus baixos. Cal pujar els sous, enfortir els drets laborals i vendre productes turístics de qualitat.
És evident que tot això no està en mans d'Ada Colau ni de l'Ajuntament de Barcelona. És un assumpte competència especialment els estats i els organismes supranacionals que, fins ara, ens han imposat aquesta lògica i ens l'han venuda com l'única possible. Pel que fa als intents de l'Ajuntament de Barcelona per regular el turisme, resulta paradigmàtic, però, que tot el que fa es veu com insuficient. I clar que ho és, però, quines competències té un ajuntament? Molt limitades! I aquests que critiquen Colau aclamen els polítics que justament tenen competències que els donen més poder de maniobra... Per no dir que quan apareix una nova normativa, la darrera sobre els vehicles motoritzats, sempre s'intenta vendre des d'alguns sectors com un atac a "la llibertat": es veu que la llibertat de llogar centenars de vehicles motoritzats als turistes ha de prevaldre sobre la meua llibertat de poder caminar tranquil·lament per l'espai públic. Hi ha un discurs per part d'alguns sectors ideològics que ens intenta vendre la moto que el tursime ens beneficia a tots i que n'hem d'estar agraïts: agraïts que se'ns expulse de la ciutat, que aquesta esdevinga intransitable i que l'economia ens aboque a la precarització, l'explotació i l'exclusió. Doncs no. No ho estarem i ja poden dir el que vulguen!
En definitiva, cal tornar les eines de canvi als ciutadans i als parlaments, que ara no la tenen. I per això cal una lluita aferrissada contra la lògica neoliberal que està acabant amb la convivència a Barcelona i amb tantes altres coses. El problema, però, és que molts polítics que hem triat de diputats estan d'acord amb aquest lògica, perquè comparteixen la ideologia que l'acompanya. Però, perquè no ens adonem, ens van despistant amb altres temes i debats estèrils, fent promeses vagues de "beneficis" i buscant culpables fàcils i fent creure que els qui protestem som dolents, turismòfobs i que anem en contra de "l'interès general". Però, és realment així!? O són justament ells els qui hi van amb l'únic objectiu de lucrar-se?
La resposta és evident. I si no, intenteu comprar l'edifici on visc a veure si se'n sortiu. Sou, com dirien aquests lobbies, lliures de fer-ho. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada