Com só d'afortunat de poder contemplar el mar cada dia! Recorde quan érem adolescents i els amics parlàvem d'on voldríem viure en un futur: tots coincidíem en què fóra on fóra, havia de ser vora la mar. Un mar que, si en hivern evoca recança, melangia i solitud, en estiu esdevé una font de goig i sensacions de llibertat.
Aquest estiu fiu el meu primer bany a Premià. També he anat de Sitges a l'Empordà, però hi ha una platja que ha esdevingut la meua platja: el Dosser de Cullera. Hi vaig des de fa ja vora quinze anys. En un principi l'elegia perquè era tranquil·la i s'hi podia aparcar. Però a poc a poc he caigut en el compte que és un paratge bellíssim: les construccions han respectat les dunes, l'aigua és clara, i el far presideix un paisatge que es perd en l'infinit. El Dosser està dins del parc natural de l'Albufera i forma part d'aquesta línia de platges immensa que va des de Castelló a Dénia, trencada només pel cap del far de Cullera.
Arribar-hi a mitjan vesprada i deixar que caiga el dia mentre escoltes el mar o et submergeixes en la lectura. Pocs plaers estivals superen aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada