L'escultura és impressionant. El realisme, els detalls, el gest del personatge: Sant Joan de Ribera meditatiu, profund, absort en sons pensaments. He entrat moltes vegades al Patriarca, però l'animadversió al personatge no m'havia permès de fixar-me en aquesta obra magnífica de Benlliure. Sublim!
Però veus tu. Se m'acut apuntar-me a una visita guiada al Reial Col·legi del Patriarca (amb l'esperança de visitar la biblioteca) i el guia, molt bo, convida a contemplar cada detall de l'escultura. I acompanya l'explicació amb unes dades interessantíssimes del patriarca d'Antioquia: unes dades que il·lustren com li va eixir el tir per la culata.
Fins fa poc el concebia com l'artífex de l'expulsió dels moriscos el 1609, la qual comportà una de les pitjors crisis mai patides al regne de Valéncia. Però sembla ser que hi ha uns documents, fins ara inèdits, que justament el situen al bàndol contrari: el de la defensa aferrissada dels qui eren els seus «conciutadans».
El Patriarca no buscava l'expulsió dels moriscos. Buscava defendre la fe catòlica en el context convuls de la Reforma i la reacció catòlica. I a la tasca missionera va voler unir una amenaça: la de l'expulsió. I per fer-la patent i realista, va proposar a Felip III d'expulsar els moriscos del regne de Castella: eren una minoria nòmada, poc rellevant, i la seua desaparició no suposaria cap mal de cap important. Però hi havia un problema «burocràtic»: els moriscos de Castella no estaven censats. Els de Valéncia, sí.
Per això el rei va decidir, finalment, d'expulsar al població morisca valenciana. El desastre estava anunciat: despoblació de l'interior del regne, pèrdua de mà d'obra al camp, ruïna i manca d'humanitat. El Patriarca ho va saber veure i va intentar evitar-ho. Però ja era massa tard: les intrigues de la cort no entenen de raons, d'humanitat ni d'estratègia. Estava decidit.
No l'he absolt, però l'he comprès: creia que el que aportava als moriscos, la fe «vertadera», era el més preuat que podria mai donar-los. I a això va dedicar el seu mandat.
El Patriarca i el seu llegat romanen vius. Per ell encara es conserva, com un fòssil, el ritu tridentí: el col·legi està obligat a seguir el testament del Patriarca, i aquest especifica que cal seguir amb aquests ritus. Per això, si voleu viatjar als temps de la Contrareforma, no hi ha res com visitar el Patriarca.
La visita guiada, excel·lent. Només he trobat a faltar una menció: al rector Peset-Aleixandre. Des de la veïna Universitat va aconseguir que les munions de revoltats no destruïren el Patriarca. La seua sensibilitat i el seu respecte a les idees alienes no el van alliberar de ser afusellat a Paterna pels franquistes que no li perdonaren la seua defensa a la República.
Doncs això: visita guiada al Patriarca, noves descobertes, noves perspectives, art, bellesa, història. Els arxius encara són un pou de veritat... I pensar amb els que hem cremat en nom del «progrés»... Nyas!
 |
| 400 anys intacte |
 |
Capella del Monument, amb una iconografia dedicada a l'Eucaristia
i decorada amb uns tapissos que són una autèntica joia! |
 |
| Jonàs expulsat de la balena |
 |
| Solitari, enmig d'un claustre sota la pluja: Sant Joan de Ribera, de Benlliure |
 |
| Escala renaixentista |
 |
| És dissabte de Glòria: desmuntant el Monument eucarístic |
 |
| Ribalta |
 |
Si atenem a la iconografia, la Capella Sixtina valenciana és, sens dubte,
el Patriarca. Aquí tenim a les sibil·les. |
 |
| L'Espagnoletto al museu. |
 |
| I Caravaggio |
 |
| I Orrente |
 |
I la mestria de El Greco, que anunciava l'impressionisme: fixeu-se amb
el peu de la part superior esquerra, representat només amb una pinzellada! |
 |
I Yánez de la Almedina, introductor del llenguatge
pictòric de Leonardo da Vinci |
 |
| I la mestria de Joan de Joanes: difuminatto, realisme, proporció. |
 |
| Lluís Vives, el gran humanista, al veïnat: la Universitat Literària |
 |
| Sota la pluja: un dia magnífic! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada