Les idees polítiques -totes elles vàlides, excepte les que atempten contra els drets humans i polítics elementals- esdevenen un problema quan comencen a generar prejudicis. Si feu una ullada a Twitter trobareu moltíssims twitts que comencen amb "els catalans són" o "els espanyols són", tot fent ostentació d'un cert sentiment de superioritat sobre els qui se suposa que són "els altres". També esdevenen un problema quan s'apropien dels principis de tots: nosaltres som "la democràcia", som "la llibertat", som "la justícia", negant als contraris qualsevol tret democràtic, alliberador o just. Però sobretot esdevenen un problema quan han esdevingut l'element de cohesió de grup: no és al defensa d'uns valors allò que cohesiona, sinó la defensa d'un determinat projecte polític contra un altre. I com que ens hem apropiat dels valors comuns, els altres, els contraris, consegüentment, no els comparteixen i esdevenen quelcom a combatir.
Això que dic ho podem aplicar a mil i un contexts. Però al castell de Tona estant me n'adone de la gran diferència que hi ha entre el poble xicotet i la gran ciutat: un gran llaç groc senyoreja el poble, penjat del campanar de l'església del castell que es veu a quilòmetres a la rodona. Alguns volen fer veure que aquest llaç és un símbol-protesta contra unes mesures judicials desproporcionades (presó preventiva), protesta que jo compartisc, Però el ben cert és que ha esdevingut un símbol que té moltes més implicacions. I em preguntava si als pobles com Tona no passarà com
aquell experiment de Jane Elliot que va demostrar la irracionalitat que moltes vegades mou la conducta humana.
Es pot disentir de l'independentisme i processisme oficial a Tona? Quines conseqüències té mostrar-se públicament en contra, "unionista" o partidari d'un model d'estat centralista? Jo crec que moltes vegades la conformitat ve donada per la por al rebuig en un context en què allò que cohesiona al grup és justament "el Procés". Potser m'equivoque.
Barcelona esdevé un pol oposat. Cadascú pot buscar-se el grup al qual pertànyer donada la infinitud de contextos, activitats, gent diferent que hi ha. També és possible el diàleg. Jo mateix he canviat d'idees i de parer després d'una conversa amb algú que pensava diferent a mi. He sabut veure grans persones i gent admirable que afirmava ser partidària d'idees que estan a les antípodes de les meues. És això possible a Tona? Tinc els meus dubtes, sent com és de difícil a un poble gran com el meu, Algemesí.
En tot això pensava al final de la meua escapada al Montseny la setmana passada:
Matagalls! El dia va acabar amb un breu passeig per l'
ager de Tona a la vora de Sant Miquel de Vilageriu, un antic llogaret que hui ha quedat reduït a una església i un mas.
Demà hi torne!
SEVA
 |
| Portada neoromànica |
VILADRAU
 |
| Accès a l'església de Sant Martí |
 |
| Elements romànics, possiblement part d'un atri |
 |
| Nau de l'església |
 |
| Nau lateral, gòtica |
TONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada