Avui els meus alumnes m'han recordat la il·lusió, les expectatives, les frustracions i la inseguretat que poden provocar els canvis. Estiguent com estava fins el nas d'alguns comportaments, i havent-hi silenci absolut a la classe, m'he dirigit a un d'ells i li he dit: demà canviaràs de lloc i seuràs aquí. Tu aquí. Tu amb ell, tu amb aquella altra. En uns moments he canviat com es fa amb un cub d'aquests de colorins la configuració de la classe. Hauríeu d'haver vist com els ha mudat el gest. Uns de ganes que els canvis els afectaren, altres amb ressignació perquè perdien "privilegis" que el estar lluny de mi els atorgava, altres de nerviosisme absolut. Satisfacció, temor, enuig...
I és que demà començarà un nou dia en què les relacions, per uns canvis en aparença tan insignificants, seran molt diferents a les que es donaven fins avui. I m'he vist a mi mateix quan es donaven aquestes situacions en la meva escola. Jo era dels que posava cara de pànic: donada la meva timidesa "inicial", em costava fer-me a la idea de seure amb segons qui.
2 comentaris:
Hahahaha, no em digues que et donava pànic!!! per què? perquè et canviaven al costat del teu amic, l'alt, no? hahaha ... És que tanque els ulls i et veig allí menut, en 7é d'EGB, en una taula propera a la finestra, tot calladet amb un sempre somriure sospitós, i al costat del teu amic,...
Amb l'alt? La finestra? Jo a setè estava en la penúltima fila amb la mal-geni i el panoli, i darrere a l'alt, que dius tu, i després vaig estar amb "la niña preguntas de nivel" fins que s'acabà el curs, segons recorde, al costat contrari de la finestra.
Mala memòria tens!
Publica un comentari a l'entrada