Crit de guerra.

El crit de guerra "visca la república, mort al Borbó" que l'altre dia va cridar en Joan Tardà es refereix  a aquest Borbó de la imatge: Felip Vè (qui per cert, ja està mort), i per metonímia, al conjunt de la institució monàrquica, no a una persona en concret. Quin escàndol mediàtic s'ha muntat. Resulta que després de tot el que va fer aquest senyor en el seu temps, després de conquestar i reprimir Catalunya, les Illes i el Regne de València, ara li hem de guardar les formes... A Xàtiva, ciutat entre moltes que fou cremada i destruïda per aquest monarca (canviant-li després del nom per "Ciudad de San Felipe"), tenen encara el seu retrat posat a l'inrevés com a signe de menyspreu vers la seva persona.

En efecte, entre els anys 1707 (caiguda de València), 1714 (caiguda de Barcelona) i els posteriors es van destruir i cremar ciutats dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó (que desapareixia definitivament absorbida per Castella), es van abolir lleis i institucions (Les Corts, la Generalitat, els Síndics, el Consell...), es va perseguir i matar els opositors i partidaris de l'Arxiduc d'Àustria, es va prohibir la nostra llengua al nostre propi territori i com deia Felipín al Decret de Nova Planta, tot por justo derecho de conquista.  "… He juzgado por conveniente así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todo igualmente por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo…". Uau, en todo el Universo!

Començà llavors, a banda del genocidi de les persones físiques, el genocidi de la cultura catalana i de les altres cultures peninsulars diferents de la castellana. Se n'havia lliurat Portugal que, per raons successòries i dinàstiques, quedava al marge de la nova corona absolutista que s'instaurava a Madrid. Les ordres de les autoritats castellanes eren clares:  "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" (instruccions de l'Abad Vivanco als corregidors de Catalunya). La repressió i persecució de la llengua i cultura catalanes als territoris de Mallorca, València i Catalunya continuarà al llarg dels tres segles següents, prenent un molt breu respir durant el temps de la IIa República Espanyola (que tothom sap com va acabar). A l'època franquista encara trobem escrits com el que recull el vist-i-plau d'un censor, Juan Beneyto, per tal que es puguen publicar unes converses filològiques de Pompeu Fabra:  "Y a pesar del matiz catalanista de la obra, como, gracias al Movimiento se ha castellanizado (…) la vida catalana y cada día son menos los interesados por estos temas, se considera que no hay inconveniente que esta obra pueda publicarse". Del mateix caire a com es pronunciaven les autoritats de l'Estat durant els dos segles anteriors, pronunciaments tots ells ben documentats, per cert.

Aquesta història encara continua. Continua en els opositors de la normalització lingüística a Catalunya i València (PP, Ciutadans, continuadors tots ells de la maquinària de repressió i aniquilació cultural posada en marxa pels Borbons). Continua en aquells qui s'oposen a la discriminació positiva del català, que no intenta sinó donar una empenta a la llengua minorada i minoritària, en situació de desavantatge respecte al castellà per aquests tres segles de persecució i prohibicions. Amb el pretext de la "defensa dels drets individuals" no hem de perdre de vista els seus objectius reals. Continua darrere de les manipulacions d'alguns mitjans de comunicació que s'escandalitzen davant de qualsevol avanç del català (El Mundo, Telemadrid i tants altres). Continua quan el Borbó que regna s'atreveix a llegir en un discurs que "el castellano nunca fue impuesto a nadie". Continua en aquells que alimenten l'anticatalanisme a València per impedir que el valencià es normalitzi (amb el pretext que s'intenta catalanitzar tot, el que es fa es castellanitzar-ho dissimuladament, però sense miraments -com demostren les estadístiques-). 

Com deien al segle XVIII, encara s'aplica allò de posar el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. I en un règim democràtic i una Constitució que reconeix la diversitat lingüística de l'Estat, han de recórrer a altres arguments fal·laços, manipulacions i mentides que pretenen el mateix objectiu convertint la legalitat vigent en un simple ornament "democràtic", però del tot inservible per a la recuperació i dignificació de la meua llengua i cultura.

I encara pretenen que guardem les formes? "Visca la república, mort al Borbó" té un significat clar molt allunyat de la persona física de Joan Carles I. Qui vulgui que ho entengui, i qui no que es posi a llegir llibres d'història. Però el que està clar és que el rei no s'ha de sentir ofès per res més llevat d'una oposició netament republicana que, per cert, té tot el dret a existir.