De mòmies i xocolata.

La tarda de desídia finalment ha donat de sí. Hem aterrat al museu egipci. Té una col·lecció interessant: malgrat que el que més se'ns ven d'aquesta gent són els seus rituals funeraris, m'ha semblat després de veure l'exposició que realment no duien una vida molt diferent a la que duien els nostres avis quan es dedicaven al camp. Ara, veure una mòmia amb un cos d'algú que visqué més de 3.000 anys, del qual pots veure el rostre i llegir a què es dedicava produeix una sensació bastant inquietant. 

I què millor després de veure morts, deus i deesses oblidats i un grapat de gats momificats que anar a fer-se un bon xocolate. I és que la xocolateria també us l'haig de recomanar: Cacao Sampaka, a Consell de Cent amb 

Rambla Catalunya. El xocolate exquisit, i mesclat amb la coca de taronja que tenien... Bua! Feia temps que no tenia sensacions tan formidables, hahaha. És cert això que diuen que el xocolate pot fer-te sentir les mateixes sensacions que un bes. Crec que em 

casaré amb una tassa de xocolate azteca.

I aquesta ha estat la fi del meu pont. Bastant més productiva que no pas l'any passat: sensacions efímeres, però autèntiques. Es pot esperar alguna cosa més?