Poss la meua neta m'ha dit que està molt conenta de estudiar el inglés. AAAiii! Em trau els llibres, rebonicos, xica, rebonicos, i em diu "mira wela, això es diu aixina, això aixana". I que diu que ara volen posar més inglés a l'escola. Això és lo bonico, xica, i que van a llevar el valencià. Claro! El valencià és un dialecto, això és molt lleig i el inglés és el futuro. Pa que val el valencià? Si es un dialecto lleig! El inglés, mari. Tot en inglés i el castellano, claaaro! El castellano és tot, estem en España, i el inglés. El valencià que el traguen. Em pareix bé, estupendo.
Així taladrava una wela que no alçava dos pams de terra a dos amigues seves en el rodalies destinació València des de Xàtiva. Les altres dues confirmaven pacients totes les seves afirmacions. Pulseres fins a l'aixella, pintura per pintar tota una casa sobre la cara, la permanent feta amb els quatre pèls que li quedaven: l'autoodi personificat. Dolia escoltar de boca d'un conciutadà el rerefons en què es mou la política lingüística valenciana, moguda per aquest sentiment d'acomplexament i inferioritat que la gent té respecte la seva pròpia cultura minoritzada. El castellà és vist com la llengua de les èlits al poder, la llengua formal, del "futuro", que deia l'awela. I ara amb l'excusa de l'anglès, ens la clavaran a tots sense lubricant, vulguem o no vulguem.
Així és el meu País. Curiosament, havia baixat a València als actes commemoratius de la diada del 25 d'abril, reivindicatius tots ells d'una dignificació de la llengua i la cultura valencianes. Acabar així l'escapada em va deixar un poc tocat. Però no tot va ser dolent. Al mateix tren hi havia una xica de més o menys la meva edat, que llegia una revista d'història. Vindria d'Alzira o de Xàtiva. També va escoltar l'espantall dir aquelles paraules, i va interrompre la lectura i se la va quedar mirant amb una mescla de preplexitat, odi i rancúnia.
I és que quan l'autoodi es fa evident, la gent reacciona! Tal vegada en aquesta mirada de la xica estiga la llavor de la recuperació del país... tal com versava una gran pancarta dissabte pels carrers del Cap i Casal.
Per cert, la notícia que comentava la "wela" sobre la desaparició del valencià a l'escola només deia que el curs vinent hi haurà una experiència pilot a tres centres d'educació infantil on s'impartirà aquest ensenyament en anglés (80% en anglès, 10% en català i la resta en castellà). La gent espera qualsevol notícia així per atacar un dels pocs àmbits d'ús de la llengua on en els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada