De petit, no sé si per ser fill únic, era força imaginatiu. Una de les meves fantasies era arribar a tenir un castell, o un palau medieval, tot ell al meu abast. Tenir-lo ple de meravelles, obres d'art, i amb un jadrí on poder llegir, estar-m'hi, xerrar. Més petit encara imaginava històries de reis i cavallers. Vaig arribar a llegir-me el Perceval o Història del Graal i vaig estar bastant temps enganxat a la recerca de monuments medievals, castells, catedrals i palaus.
Avui m'he passejat pel gòtic. He acabat assegut al jardí del museu Marès llegint el llibre que tinc entre mans. De sobte, mirant els tarongers, les arcades gòtiques, les finestres del saló del Tinell i mentre sentia l'enrenou de la gent i el xiu-xiu de doll de l'aigua de la font, he caigut en el compte que aquest somni d'infantesa és ara una realitat. Al davant tenia l'antic hort-jardí del palau reial dels comtes de Barcelona. Metres enllà, el claustre renaixentista del Palau del Lloctinent. Un poc més enllà, darrere de la catedral, el claustre gòtic de les dependències de l'arxiu de la ciutat... I per no parlar del claustre de l'Hospital de la Santa Creu, del l'antic convent de Sant Agustí el Vell, i tants i tants racons màgics com amaga aquesta ciutat que s'ofereixen, renovats, al visitant.
I com és d'agradable ara la temperatura del capvespre per gaudir-ne. No creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada