Aquestes són dues instantànies de la pel·lícula Song for a Raggy Boy (Los niños de san Judas), que pretèn reflectir les experiències viscudes per un grup d'alumnes i un professor laic en un dels col·legis religiosos d'Irlanda, dels quals ara han estat provats un bon grapat de crims. Càstics físics abusius, menjar humiliant, abusos sexuals, morts... Els dirigents d'aquests col·legis fins i tot aconseguiren un status quo sospitós: ni tan sols havien de donar compte a la polícia de la mort o la desaparició d'algun dels seus pubills. Són milers els nens (també nenes, però sembla ser que en menor mesura) que van patir les seqüeles d'aquests abusos de per vida.
Ara que els tribunals han declarat culpables aquestes institucions i han publicat un veredicte en què es donen per provats tots aquests fets, ha parlat nostra il·lustríssima Cañizares: "sí sí, pedimos perdón... PERO!". Només un pero al costat ja demostra una gran falta de sensibilitat, una complicitat amb els fets i cert infantilisme deplorable (i tu més). Però el que hi ha darrere del però m'ha semblat del tot demagògic, manipulador, mancat d'argumentació: "no es comparable lo que haya podido pasar en unos cuantos colegios, con los millones de vidas destruidas por el aborto". Nyas!
Es taaaan miserable el que ha dit! No cap ja ninguna discussió sobre des de quan podem considerar "humana" la vida d'un embrió. La seva és la "veritat" (emana de Déu, entenguem aquí per Déu els collons de nostra il·lustríssima). Han pretès ridiculitzar l'opinió de la ministra de Sanitat i d'Igualtat, però els ha eixit el tir per la culata. Però no s'acaba aquí la història...
No... A la notícia hi havia un link a una altra notícia. A banda que Mayor Oreja ha justificat i compartit "la jerarquía de males que ha dicho el cardenal, que sólo ha pretendido establecer cierto orden entre diferentes males" (era d'esperar), resulta que la publicació de l'Arquebisbat de Madrid, Alfa y Omega, s'ha pronunciat també sobre la sexualitat humana a propòsit de l'avortament i de la píndora del dia següent. (Traguem saliva). "Cuando se banaliza el sexo, se disocia de la procreación y se desvincula del matrimonio, deja de tener sentido la consideración de la violación como delito penal"-diu un tal Benjumea, director de la publicació.
Hi ha que ser molt imbècil per afirmar això. Podem llegir entre línies: dona que fas ús de la teva llibertat per explorar la teva sexualitat com et vinga en gana sense passar pel confessionari i pel nostre domini, si et violen t'aguantes, que t'ho mereixes. És tanta la misogínia que s'amaga darrere d'aquestes paraules... Tant d'odi, d'afany de dominació, de manipulació i de faltar al respecte d'aquell que fa ús de la seva llibertat! Perquè misogínia també hi ha darrere de la postura eclesiàstica en contra de l'avortament: "que ningún hijo de mujer se vea privado del derecho a nacer". El embrió té reconeguda la condició humana; la dona és només una portadora.
Encargados de difundir verdades tan absolutas como indemostrables, son maestros en la técnica de la confusión del personal. Es tan evidente el efecto buscado -que la gente cuando oiga la palabra aborto vea la imagen de un niño (y a los partidarios del aborto reducidos a la condición animal)- que si sorprende por algo es por su grosería. Pero, en fin, qué se puede esperar de una Iglesia que ni siquiera tiene el coraje de responder a la pregunta: ¿estarían ustedes a favor de que todas las mujeres que aborten vayan a la cárcel?
JOSEP RAMONEDA, EP 19-03-09
En fi: tics. Tics absurdes d'una institució que ha perdut el poder que tenia sobre les nostres consciències, i que aquesta pèrdua l'està duent a perdre tota la credibilitat. Miserables, manipuladors, demagògics, autoritaris. No entenc com no hi ha una reacció més rotunda en contra d'aquests fantotxes, com són encara tan intocables i se'ls permet de dir tot això. Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
Esperem que el temps passi comptes aviat a tanta misèria moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada