En arribar, després d'haver fet via per una carretera d'aquestes amb qui no acabes de fer amistat, convé pujar primer al mirador que hi ha a l'altre costat de l'aparcament, des d'on es poden contemplar unes vistes impressionants de tota la comarca del Baix Camp: des dels poblets veïns de Duesaigües i Argentera, fins al mar, vista que abraça des de més enllà de Tarragona al nord fins a les terres de l'Ebre. Tot seguit, és aconsellable enfilar-se fins al capdamunt del turó on s'alça el castell-monestir, on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. La vista és encara més espectacular, no solament perquè és un punt més alt, sinó perquè s'hi afegeix la vista de la mola del Montsant. Si l'any passat vaig acomiadar l'any al Benicadell, on poguí contemplar una panoràmica de gran part del País Valencià, enguany ho he fet des de la muntanya d'Escornalbou. Les vistes del Camp de Tarragona les he intuït paregudes a les que s'hi podrien contemplar antigament a la Ribera de Xúquer, abans que quedara inundada de tarongers i destrossada pels blocs de pisos vora mar.
 |
| Argentera, als peus de la serra del mateix nom. |
 |
| Duesaigües i els ponts del ferrocarril Bcn-Saragossa |
 |
| Entrada al recinte fortificat d'Escornalbou |
 |
Ermita de Santa Bàrbara, al capdamunt de
la muntanya d'Escornalbou, s'alça on hi hagué
una fortalesa oblidada. |
 |
| Castell-monestir des del cim de la muntanya |
 |
| Montsant |
 |
| La vegetació de la muntanya és variada i acolorida |
 |
| Cap de Salou |
 |
| Façana de l'església, segle XIII |
A la màgia de la natura i de les vistes sobre el territori, cal afegir l'encant de les pedres i la història. El castell-monestir de Sant Miquel d'Escornalbou fou fundat allà pel segle XIII per ordre d'Alfons I amb la finalitat de controlar i repoblar el lloc, que havia estat arrabassat als sarraïns pocs anys abans. Com la major part de monestirs i canòniques, va patir destruccions, espolis i decennis d'abandó, fins que Eduard Toda, veí de Reus, va comprar-lo i reconstruir-lo al seu gust, tot convertint-lo en la seua llar. Llar que hui s'ha convertit en una de les seus del MHCAT i que es pot visitar junt amb les col·leccions d'antiguitats, ceràmica, gravats, pintures, i llibres... que pertanyien a aquest filantrop i humanista.
Només per fer un colp d'ull a la biblioteca ja paga la pena la visita. Quina delícia!
 |
| Menjador |
 |
| Restes de ceràmica de l'església monacal |
 |
| Restes de l'antic claustre romànic convertit en un mirador |
 |
| Pintures murals que il·lustren llegendes de l'encontrada decoren el celler |
 |
| Antiga aula capitular, hui una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre |
 |
| Presbiteri de l'església de l'antic monestir |
 |
| Sala d'estar |
 |
| Els dormitoris em recordaren Sant Benet de Bages |
 |
| Biblioteca |
 |
| L'Europa dels grans imperis sobre el globus terraqüi. |
 |
| La pintura mural del Dimoni acomiada el visitant... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada