Puge, de tant en tant, a Lesseps. A voltes, s'hi posa una parada amb una xicoteta llibreria de vell: sempre m'hi atanse. En una ocasió, trobí un llibre d'Espriu: Ariadna al laberint grotesc. Qui m'anava a dir a mi que, malgrat que Espriu em resulta especialment críptic, aquest recull de relats m'anava a colpir tant. L'he llegit durant aquests dies al poble. La primera martellada, que et diu que no ets davant d'un llibre que deixarà indiferent:
I en la particular cel·la insignificant dintre el presidi universal a la deriva, Salom era un reu desalenat, sense alleujament de pena ni esperances d'indult, un convicte més entre alguns d'altres, alguns milers de milions, sota la jurisdicció de les trivials estupideses dels afectes, de la moda i de la mort.
Ala. Llegim-hi Salom o el nom de qualsevol de nosaltres. Qui no experimenta inquietud i certa ansietat davant d'aquestes paraules?
Poques hores més tard, un moment que al llibre arribaria descrit uns relats més endavant amb les paraules amb què titule aquest post. Una posta de sol a la marjal. La perspectiva de la mort del dia canvia del tot després d'haver llegit les paraules d'Espriu...
Tot plegat, potser fou massa per a una mateixa jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada