Si hi ha alguns indrets dels Pallars que ens traslladen al passat pel seu aïllament, el fet d'haver mantingut les activitats econòmiques tradicionals o per un paisatge que no ha canviat en segles, en altres llocs és el passat que es fa present a través de l'arquitectura. Em referisc al grapat de viles closes que encara queda disseminat arreu de la geografia pallaresa.
Aquestes viles encara guarden la seua estructura medieval: un carrer major porticat, amb un portal a cada costat, amb alguns carrers secundaris tancats tots ells per una murada formada per la part de darrere de les mateixes cases. Aquesta disposició es manté encara a viles com Figuerola d'Orcau, Escaló, l'Abella o Peramea, que tinguí l'ocasió de visitar. Si s'acosteu per Peramea és molt aconsellable acostar-se a l'estany de Montcortés, un dels pocs del Pirineu que no té un origen glacial. (El seu origen és càrstic). Dormir una sesta sentint la fressa dels xops que hi ha a la vora és tot un plaer!
Us deixe unes fotos d'alguns dels racons que torbí passejant per aquests pobles.
FIGUEROLA D'ORCAU
ESCALÓ
L'ABELLA
 |
| Absis de l'església de Sant Esteve de l'Abella |
PERAMEA
ESTANY DE MONTCORTÉS
 |
| Bretui, de camí a l'estany |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada