aNDRòMiNa: La biblioteca més bella del món

24 d’agost del 2018

La biblioteca més bella del món

Si hi hagué un edifici que em va deixar bocabadat durant el temps que vaig estar a Viena fou, sens dubte, la sala imperial o Prunksaal de l’actual Biblioteca Nacional d’Àustria: les seues dimensions, la grandesa i la qualitat de la seua decoració i el valor dels llibres i objectes que guarda, especialment de la col·lecció de globus terraquis, fan d’aquest el millor i més bell exemple de barroc profà que potser hi haja en Europa. La biblioteca fou construïda en un temps en què els llibres que allotjava, inicialment la col·lecció del príncep Eugeni de Saboia, valia més que tot el Palau del Belvedere i eren un signe de saber, de poder i grandesa. Avui, en canvi, els llibres els llencem a les escombraries en bosses de fem.

La decoració és espectacular. Al centre, coronant la gran sala oval on hi ha la col·lecció de llibres d’Eugeni de Savoia, hi ha un fresc que il·lustra l’Apoteosi de Carles VI, qui manà construir la biblioteca, on apareixen al·legories que exalten el saber i la monarquia. La ignorància, amb els ulls embenats, va perduda i avança a les palpentes: és per això que l’emperador va obrir la biblioteca a tots els súbdits de l’imperi que volgueren llegir els seus fons... Un gest potser benintencionat, potser trampós en un temps en què ningú sabia llegir: és per això que l’hereva, l’emperadriu Maria Teresa, va decretar l’escolarització i alfabetització obligatòria a tot l’Imperi, cosa que diu molt de l’actitud dels Habsburg davant de l’esperit de la Il·lustració.

L’entrada, però, està presidida per un fresc amb al·legories sobre la guerra i temes profans, mentre que l’ala que dóna accés a les estances reials del Hofburg apareix decorada amb una al·legoria a la Pau i del cel. La llàstima és que l’edifici tinga un ús museístic i haja perdut la seua funció original.

I si destaque la biblioteca entre els tresors del Hofburg és només per com m’apassiona el barroc i com m’apassionen els llibres. Perquè el ben cert és que el Hofburg és tot ell un munt de sorpreses: només aquest complex podia donar per a una setmana de fer turisme. Només per passejar per les places i parcs que el rodegen ja paga la pena apropar-s’hi: les imponents Josefsplatz i Heldenplatz, el monument a Mozart del Burggarten, la porta de Sant Miquel... Després de la biblioteca, vaig aprofitar per visitar l’església dels agustins, gòtica, on tenien lloc els casaments reials, i el museu del Tresor Imperial: és quelcom que ningú pot deixar de perdre’s a Viena. La corona del Sacre Imperi Romano-Germànic és només un de tants objectes que es podrien destacar: reliquiaris, custòdies, copes, calzes, gemmes, collars i vestimentes cerimonials de l’ordre del Toisó d’Or...

Des de l’església de Sant Miquel, que presideix la plaça on hi ha l’entrada principal al complex imperial i que encara conserva alguns elements romànics, em vaig dirigir a descansar una mica al parc de l’Ajuntament. Des d’allà vaig fer cap a l’església dels escolapis, de la qual ja he parlat en un post anterior. Aprofitant que cada dia hi ha un parell de museus que tanquen a les nou, vaig aprofitar el vespre per visitar el Museu d’Història de l’Art: estava realment cansat, però el fet de trobar-me amb alguns objectes que feia temps que volia tenir davant em va treure tots els mals. L’Al·legoria del Passat, d’Antonio de Pereda, David vencedor de Goliat de Caravaggio, l’Anunciació de Rubens, el sarcòfag de la batalla de les Amazones o el del rapte de Prosèrpina o alguns dels retrats de les mòmies d’El Fayum van fer que l’esforç pagara la pena.

Tramvia 1 fins a Schottentor i d’allà el 44 fins a la porta de casa. Torne a reivindicar una xarxa de tramvies com cal per València i Barcelona!

FENT VIA CAP AL HOFBURG