 |
| Catedral de Brno, des del tren |
Viatjar en tren sempre fa goig, i més si és pel centre d’Europa i en un dia plujós. El trajecte curt fins a Kutná Hora l’havia fet amb un d’aquests trens amb vagons dividit en cabines de sis places, que m’encanten. Però el que em dugué de Praga a Viena, que tenia destinació a Graz, era força paregut als trens que estem habituats. Quin plaer relaxar-se al seient i anar contemplant el paisatge! Primerament, Bohèmia, amb grans camps de blat, de dacsa i gira-sols esguitats de tant en tant per algun poblet; les muntanyes i els boscos que van anar apareixent anunciaven que havíem entrat a Moràvia: en un moment donat, van començar a aparèixer fàbriques d’aspecte llòbrec, el tren va fer un gran viratge i va aparèixer la catedral de Brno; en la Baixa Àustria de nou la plana, el blat, els gira-sols i la dacsa, però en camps d’extensió més menuda i esguitats de poblets, alguns amb el característic bulb rematant els campanars...
El viatge havia començat, però, al capdamunt de Petrin i va acabar realment al Schönbrunn de Viena: de Petrin, un passeig cap a la plaça de Malá Strana, on agafí el tramvia 15 rumb a l’estació principal de Praga. D’allà, a Viena: el metro i el tramvia 44 em dugueren de l’estació principal a l’hotel. Després, de nou el 44 fins a Alser Strasse: el tren alt i el metro em van dur al Schönbrunn, lloc que tenia com objectiu d’aqueixa tarda després del viatge. Escric aquest recorregut perquè ara que escric açò, en plena vaga del taxi, apareixen molts testimonis de ciutadans suposadament desemparats per la manca de serveis mínims de taxi: pel que es veu, hi ha gent que no coneix que és un autobús urbà ni què és la xarxa de metro de ciutats com Barcelona, València o Madrid. Què estrany... Seran ells els idiotes o és que ens hi prenen a nosaltres, per idiotes?
El Schönbrunn és un lloc que, de tan bonic, sembla irreal. La inestabilitat de l’oratge continuava, per la qual cosa, després de visitar el palau, hi hagué un moment en què la ventada i la pluja van espantar la gent i em quedí sol badant pels camins del parc: és un d’aquells moments inesperats que mai s’obliden... Olor de terra mullada, colors vius, calor, pluja, vent i uns breus instants de solitud regalada... Des de dalt de la Glorieta, primeres vites sobre la ciutat.
I llavors, badant pel parc, la sensació de cansament es va apoderar de mi... Així doncs, desfiu els meus passos i el trajecte que havia fet des de l’hotel. Encara vaig haver de passar pel supermercat, on comproví que Viena és una ciutat realment cara per viure... Finalment, vaig recloure’m en el que anava a ser el meu petit refugi durant aqueixos dies.
 |
| Darrera foto a Praga |
AL TREN
 |
| Bohèmia: grans camps de blat. |
 |
| Moràvia: boscos, prats, rierols |
 |
| Àustria |
AL SCHÖNBRUNN
PAVELLÓ DE L'EMPERADRIU TERESA
 |
| Primeres vistes de ciutat |
 |
| A l'apartament |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada