aNDRòMiNa: Llibres, olors... i de com travessí Praga amb una motxilla de 20 kg

20 d’agost del 2018

Llibres, olors... i de com travessí Praga amb una motxilla de 20 kg

Mai durant un viatge ixen les coses com u vol o se les espera. En el meu cas, l’avió d’anada a Praga es va retardar més de dues hores: dues hores amb què comptava per visitar durant la meua primera vesprada a Praga alguns indrets de Malá Strana que no quedaven gaire lluny de l’hotel (hotel...?) on m’allotjava. Però els plans es van estroncar i, d’entrada, havia perdut la vesprada: entre anar a l’hotel a descarregar i tornar al centre ja no tindria temps a gaire cosa.

De l’avió, a l’autobús; de l’autobús, al metro. I allà, la rebotada: canvi de plans. En lloc de baixar a Malostranská, vaig continuar fins Staromeská, rumb al Clementinum. Era un dels llocs que més ganes tenia de visitar: l’antic recinte jesuític, actualment la seu de la Biblioteca Nacional Txeca, allotja una gran biblioteca barroca. La visita inclou la possibilitat d’ascendir la torre astronòmica des d’on es pot contemplar una de les millors vistes de la ciutat.

I, contràriament al que havia passat amb l’avió, vaig tindre sort: una visita guiada en anglès acabava de començar. I en pocs minuts vam accedir a la biblioteca. Llavors tinguí una de les sensacions que més em costarà d’oblidar: aquella olor intensa de llibres vells mesclada amb les aromes de les fustes nobles. L’exuberància barroca no entrava tant pels ulls com pel nas. Els milers de volums conservats (20.000!) inclouen manuscrits, incunables i llibres dels segles XVI, XVII i XVIII, el més valuós dels quals és el Còdex de Vysehrad, un evangeliari creat amb motiu de la coronació del primer rei de Bohèmia al segle XI, del qual es podia contemplar un facsímil. Al sostre, un fresc espectacular pintat per Hiebl mostrava el pas del saber de l’Antiguitat al saber cristià i, en llatí, es podia llegir a prop de la primera lluneta: l’únic enemic de la ciència és la ignorància. Malauradament, l’espectacle s’havia de contemplar des de la porta, ja que per motius de conservació no deixen accedir a la sala.

Però una altra sensació inoblidable va ser quan, després de passar pels expositors amb desenes d’aparells astronòmics i de medició meteorològica i per la sala del meridià, les portes del balcó de l’observatori, fins llavors a les fosques, es van obrir i van mostrar la ciutat. Quin panorama tan bonic! Feia unes hores estava ensopit a un aeroport i ara estava contemplant allò!

Feliç, vaig adreçar-me a l’hotel: quedava a l’altra punta de la ciutat, justament dalt del mont Petrin. Abans, però, vaig pegar una volta per la ciutat vella, per després creuar el Moldava pel pont de Carles. Vaig pujar a la torre del pont de Malá Strana i vaig travessar el “barri petit” per la plaça principal i Nerudova fins a capdamunt de Petrin. Allà m’esperava un ambient totalment soviètic als voltants de l’estadi Strahov que contrastava amb la Praga que havia vist fins el moment. I allà estava “l’hotel”, una residència d’estudiants que no podia ser més austera, tant que semblava una presó. En algun lloc havia llegit que ho havia estat, però no ho tinc del tot clar. Una antiga agent de la KGB m’esperava a la recepció.

Tot això amb la motxilla de 20 kg carregada a l’esquena. Baldat, però satisfet, de com de boniques havien estat les primeres sensacions que m’havia donat aquella fantàstica ciutat.

PRIMERES SENSACIONS