 |
| El Guadalaviar i Albarrasí, sobre un dels meandres del riu |
I
La història d'Albarrasí també obliga a reescriure el relat de l'anomenada "Reconquista". L'antiga taifa del clan dels Banu Razin no fou mai conquerida pels senyors cristians: fou cedida a un feudatari del rei de Navarra, Pedro Ruiz de Azagra, com a compensació dels favors i serveis militars que aquest i altres prohoms navarresos havien fet al rei Llop en els conflictes d'aquest rei musulmà amb les taifes veïnes. Per tant, ni reconquesta ni conquesta: cessió pacífica com a pagament.
II
El nou senyoriu es va mantindre independent, de forma anàloga al veí senyoriu de Molina d'Aragó, fins que Pere el Gran va incorporar-lo a la Corona d'Aragó el 1300. Tot i això, tant Albarrasí com Terol van mantenir uns furs propis diferenciats dels de la resta del regne, els quals van estar vigents fins la seua incorporació al fur d'Aragó durant el regnat de Felip II.
III
La raó, de nou, va estar la violació dels privilegis atorgats als habitants d'Albarrasí per part d'aquest monarca. En efecte, el monarca va imposar a Albarrasí unes taxes abusives per finançar les guerres a Flandes, i la ciutat es va negar a conedir-les en base a aquests privilegis, que donaven un marge ampli de decisió als habitants per damunt de la voluntat del monarca. Albarrasí fou assetjada i les tropes del rei la van ocupar. Els furs que havia vingut gaudint la ciutat des dels temps medievals foren abolits.
La «democràcia» medieval va caure i l'autoritarisme de la monarquia moderna va anar fent camí.
IV
Em digueren que Albarrasí s'omplia de gent: horror. Així doncs, vaig decidir passejar-la des d'abans que eixira el sol. Quina sorpresa! Cada vegada que girava un cantó, trobava un bell espectacle de pedra i forja. Les cases estan construïdes amb una tècnica autòctona que empra fang, palla i pedra arenisca mòlta. Vaig aprofitar per recórrer tots els carrers, solitaris, i ascendir a la torre "del Andador", vestigi dels primers temps de la taifa musulmana (s. X), incorporada més tard al cercle de muralles del segle XIV. Des d'allà es contempla un panorama dels meandres del Guadalaviar, damunt dels quals s'alça la ciutat, i hom pot capir perquè aquest emplaçament va donar a la ciutat un caràcter inexpugnable.
Albarrasí és, sens dubte, un lloc per visitar una vegada a la vida...Abans que arribe la gent. Perquè a mig matí ja semblava la Rambla de Barcelona.
Va ser llavors quan vaig aprofitar per fer les visites guiades de rigor: el poble, la catedral i l'alcàsser.
 |
| Detall de la façana del palau dels Dolz de Espejo |
 |
| Casalot dels Navarro-Arzuriaga |
 |
| Muralla cristiana, s. XIV |
 |
| Muralla des del portal de Molina |
 |
| Casa de la Julianeta |
 |
| Portal de Molina |
 |
| Construccions amuntegades i solapades |
 |
| Portal de l'Aigua |
 |
| Plaça Major |
 |
| Alcàsser dels Banu Razín |
 |
| Sant Pau, a la façana de la catedral |
 |
| Vistes des del mirador de la catedral |
 |
| Castell |
 |
| Balda del palau arquebisbal |
 |
| Balda del casalot dels Monterde |
 |
| Torre "del Andador" |
 |
| Torres de Sant Jaume i de la catedral |
 |
| Portal de l'Aigua |
 |
| Església i casa de Sant Jaume |
 |
| Quin espectacle! |
 |
| Des del castell |
 |
| Algunes de les cases penjades |
 |
| Casalot dels Monterde |
 |
Església de Santa Maria, antic centre del nucli cristià
medieval, i torre de "doña Blanca". En primer terme, campanar
de paret de l'ermita de Sant Joan, que es pensa que
fou l'antiga sinagoga. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada