Paradís

Catedral d'Albarrasí

I

Cada vegada xale més quan m'expliquen coses. La lectura és fonamental i necessària, però també un discurs magistral fet per un expert: una experiència que obri la porta al coneixement en la qual s'ajunten el saber, la passió, la mirada i la veu. En Albarrasí es té la sort que les guies que expliquen la ciutat són d'allà: no només l'estudien i la coneixen, sinó que se l'estimen. I això també ho transmeten. Per tant, vos recomane que si s'hi apropeu realitzeu la visita guiada a la catedral, a la ciutat i al castell. N'aprendreu un munt!

II

La creació del senyoriu d'Albarrasí en mans de Pedro Ruiz d'Azagra, protegit pels monarques navarresos i independent de Castella i Aragó, va exigir també la independència en el camp eclesiàstic. Així, es va aconseguir la creació d'una seu episcopal decretada per bula papal, anomenada inicialment Alcabricense, sufragània de la seu de Toledo. Després de la conquesta de Sogorb, ambdues seus episcopals es van unir a una mateixa diòcesi fins que foren novament separades en 1517: Albarrasí recuperava la seua independència. Fou en aquest context en què s'encetaren les obres de la nova catedral dedicada al Salvador.

Més endavant es va decretar la seua supressió i l'annexió a la diòcesi de Terol (1851). Aquesta supressió, però, mai es va dur a terme i avui resta unida a la de Terol en règim d'igualtat.

III

La catedral és un paradís per als amants de la història de l'art: gòtic, renaixement, manierisme i barroc de la millor qualitat i bellesa. És admirable també l'acurat procés de restauració que ha tornat el temple a la seua esplendor, procés que ha permés conéixer millor la seua història i gènesi constructiva.

IV

El tresor més preuat de la catedral és el retaule de Sant Pere, de Gabriel Yoly, escultor francès procedent de Noyon. Està tallat tot ell en fusta de pi rodé de la zona, la duresa de la qual permet aconseguir detalls acurats en l'execució de l'obra. Yoly deixà per escrit que els seus retaules no es podrien mai ni daurar ni policromar, ja que cobrir-los de pintura haguera suposat la pèrdua d'aquest detallisme de l'obra escultòrica. El temps, però, ha cobert el retaule d'una pàtina natural que augmenta la seua bellesa.

V

L'alcàsser, com la torre "del Andador", és un dels vestigis de l'època de la taifa d'Albarrasí. L'excavació del seu recinte ha permès traure a la llum el fonament de tres habitatges palatins pertanyents als senyors d'Albarrasí, articulats al voltant d'un pati central a l'estil musulmà. A diferència del que passava a Numància, els nous pobladors no van respectar l'arquitectura autòctona i van importar la seua: transitar pel pati per anar a una altra estança de l'habitatge en hivern, a vint graus sota zero, no devia ser una experiència agradable.

VI

Les vistes des del castell completen les perspectives des d'on es pot contemplar aquest reducte del món que ens trasllada a una altra època. Hauré de tornar, doncs quedà pendent ascendir a l'ermita del Carme, penjada de la muntanya, i passejar pel parc fluvial: no m'ho aconsellaren, doncs la ribera restava encara fangosa a causa de les darreres tempestes d'estiu. 

Tornar, però, no serà cap handicap... Albarrasí és un dels indrets més bells que he conegut!

Vestigis de la catedral gòtica

Claustre

Volta del presbiteri

Volta de la nau

Vestigis de la catedral primitiva: gòtic cistercenc

Retaule major, atribuït a Cosme Damián Bas

Vista de l'altar, el retaule i la volta: espectacular!

Retaule de Sant Pere, esculpit en fusta de pi
rodé per Yoly. Va treballar també a Terol.

Sant Pere alliberat de la presó

Algunes escenes del retaule de Sant Pere

Retaule i altar de la Verge del Pilar

Capella de la Verge del Pilar: cúpula

Restes de pintura gòtica a la capella del
Baptisme: Descendiment de la Creu

Orgue

Cor

Martiri de Sant Esteve, sobre el cor

Capella de les Ànimes

Grisalla: Baptisme de Crist, a l'antiga sagristia.

Àngel de l'Anunciació, a l'antiga sagristia.
Aquests frescos s'han recuperat durant la darrera
restauració.

MUSEU DIOCESÀ

Restes d'un retaule gòtic

Naveta de cristall de roca, s. XVI

Tapissos flamencs amb la història de Gedeó, finals del XVI

Antiga capella del palau arquebisbal

Crucifixió de Mengs: còpia

Instruments de la capella de música de la
catedral: violí, violó, fagot, baixó i figle. Aquest
darrer, romàntic, va ser substituït més endavant
per la tuba i el bombardí.

ALCÀSSER

Albarrasí des de l'alcàsser

Caldarium d'unes antigues termes a la residència
del senyor d'Albarrasí, al castell

Empedrat original de l'època de la taifa dels Banu Razin,
a la recepció d'una de les cases palau dins de la fortalesa.